Renda bàsica: ¿per què no?

Avui voldria explicar què és la renda bàsica (RB) que figura en els programes dels partits de molts països de la Unió Europea. Després de tenir més coneixements de la RB podrem reflexionar sobre si seria possible i adequat implantar-la també a Andorra.

La RB és una assignació monetària pública incondicional a tota la població. La gran diferència amb les prestacions monetàries públiques habituals dels estats del benestar és la incondicionalitat de la primera i la condicionalitat (a una situació de pobresa, discapacitat, atur…) de les segones. Amb la implantació d’una RB d’una quantia superior al llindar de la pobresa no hi ha dubte que la quasi totalitat de la població que actualment es troba en aquesta tràgica situació veuria millorada substancialment la seva realitat.
A diferència, però, dels subsidis condicionats, la RB té un caràcter preventiu de l’exclusió social en ser percebuda ex ante, evita l’estigmatizació social en rebre-la tota la població i no estar focalitzada en un grau determinat. També té una gran simplicitat administrativa i això pot suposar un estalvi important de gestió i de racionalització de les polítiques socials i de determinades prestacions. A més, com que no és condicionada, la RB no constitueix un sostre, sinó que defineix un nivell bàsic a partir del qual les persones poden acumular altres ingressos
Però la RB va més enllà d’una mesura antipobresa: també augmenta la llibertat de la ciutadania i s’incrementen les seves oportunitats. Actualment, tenim més de la meitat dels joves entre els 16 i els 24 anys en situació d’atur i lluitant per ingressar en un mercat que es troba en unes condicions especialment precaritzades i escàs poder de negociació. A aquest segment de la població se li afegeixen les dificultats per adquirir formació (per cobrir els costos, per temps de dedicació) i per accedir de manera autònoma a béns bàsics com l’habitatge. La renda bàsica tindria un fort efecte emancipador per als joves, i els conferiria més capacitat de decisió sobre els seus plans de present i de futur en funció de les oportunitats de formació i treball que tinguin a l’abast.
Diversos estudis posen en qüestió la implantació d’una RB amb l’argument que significaria un elevat increment en l’arribada de persones immigrants (efecte crida). Però tenint en compte que les disparitats econòmiques entre diferents regions del món són  suficients per generar fluxos d’immigrants, no cal exagerar el possible efecte crida provocat per la introducció d’aquesta RB.
La renda bàsica tindria, per contra, un efecte positiu sobre les condicions de l’ocupació ja que permetria el repartiment de la feina i la millora de les condicions laborals en atorgar als treballadors la possibilitat de dir no a condicions abusives o degradants. Una RB pot finançar-se de diferents formes. En realitat hi ha moltes propostes al llarg de l’última dècada. I tan important és la quantitat de la RB que es proposa com la forma de finançar-la. Perquè no totes són iguals, i molts dels suposats efectes que tindria una RB només tenen sentit si s’inclou la forma de finançar-la.
Els projectes de finançament que s’han proposat es basen en la reforma de l’IRPF, la racionalització de les assignacions públiques monetàries i, encara que en menor grau, en el combat del frau fiscal. Finançar una RB ha de suposar una redistribució de la renda a favor de la població amb menys recursos. Els estats del benestar que es van construir després de la segona postguerra han demostrat ser molt eficaços en els seus objectius: garantir la igualtat d’accés a béns fonamentals com l’educació, la sanitat o la jubilació. Però aquesta redistribució no consisteix en una veritable transferència  de rendes dels més rics als més pobres, sinó que es limita a garantir determinats serveis públics considerats essencials i a protegir el poder adquisitiu en moments en què no podem obtenir rendes laborals per nosaltres mateixos (en cas d’accident, malaltia o vellesa).
Això podria ser convenient en un model de “redistribució” adequat per un període d’elevat creixement econòmic i escassa acumulació de capital físic com va ser el de la postguerra mundial. Tanmateix, si no volem tornar a societats tan desiguals com les de final del segle XIX s’imposa reformar l’estat del benestar. Com a proposta que implica una veritable redistribució dels mes rics als més pobres i que protegeix tota la població, la renda bàsica és una mesura que ens apropa al model d’estat del benestar del segle XXI.