Els aires condicionats evolucionen i es perfeccionen constantment. Ja pel 1930 el sistema, inventat per un enginyer nord-americà, Willis Carrier, va fer furor a les sales de cinema americanes i després de la II Guerra Mundial es va endinsar en cases, oficines, fàbriques i altres indrets habitats on era menester.

Val a dir que tot i que l’aire condicionat l’associem sovint a la refrigeració de l’ambient, també el pot escalfar.

El meu objectiu no és donar cap lliçó sobre aquests aparells i aquest sistema! Tampoc m’estendré en la seva tecnologia i variants amb les estètiques poc agraciades de les façanes dels edificis on estan instal·lats i els models com els pingüins portàtils que es poden moure pels interiors allà on es vol refrigerar l’ambient. Són temes que no domino i en els quals em declaro incompetent! El que sí que m’intriga són els efectes que poden provocar aquests aparells en la nostra salut.

En àrees càlides o durant l’estació estival, en molts espais interiors públics o privats de caràcter social, mercantil, laboral o lúdic l’aire condicionat és un element omnipresent i imprescindible. El problema és que molt sovint l’ambient que genera aquest aire refrigerat és literalment gèlid! Quan vas al supermercat, als centres comercials, a l’oficina, al lloc de treball o als bancs, quan puges en un avió o al TGV, o et poses una rebequeta, un jersei o un fulard o et quedes garratibada pel fred. Al carrer la calor t’aixafa i a l’interior fa un fred que pela. És el món a l’inrevés! A més, el dia a dia d’aquests mesos de calor et porta a passar constantment del fred a la calor, de la sequedat de dins a la humitat de fora i el resultat és, almenys per a mi, nefast.

Arribar al punt ideal de temperatura en el lloc de treball o a casa és una font de discussió constant entre companys o familiars. Hi ha dos bàndols; els que sempre estan acalorats i els que, com jo, sempre hi tenim fred!

Els experts apunten que la temperatura idònia d’un espai amb aire condicionat hauria de ser entre 24ºC i 26ºC, però ben segur que la temptació dels responsables de manteniment o dels que sempre tenen calor és abaixar-la molt més.

Estic convençuda que en molts llocs posen la temperatura a 18ºC, així que si a l’exterior estem a 30ºC entenc que el nostre sistema immunològic no s’hi ha pogut adaptar per molt preparat que estigui. I si a aquest fet hi afegim el reguitzell de microbis provocats pel moviment de partícules dels sistemes d’aire condicionat que desencadenen les al·lèrgies, aleshores el resultat és que hom es transforma en un nyap.

De sobte, se’t posen els ulls plorosos, tens picor al nas i a les orelles, et fa mal la gola, el cap et ressona com un timbal i la febre t’ataca. I penso: fantàstic..., agafar un refredat de cavall en ple estiu és d’allò més palpitant!

M’hi hauria d’acostumar perquè any rere any per aquestes dates malauradament hi caic! I no és perquè no faci prevenció, renoi! Ja em puc posar rebeques, jersei o fulards i beure aigua a dojo, que res no hi fa! No em consola saber que no soc l’única en aquest cas!

Es veu que els sistemes d’aire condicionat fan que hi hagi deu vegades més casos de faringitis a l’estiu que a l’hivern i els experts apunten que els aires condicionats poden provocar pneumònies i sinusitis.

Dit això, crec que més que altra cosa és el fet de no netejar els aparells i el mal ús o l’ús abusiu que es fa d’aquests sistemes de refrigeració ambiental el que té efectes negatius. S’ha de reconèixer que va ser un invent enginyós i molt útil, ja que l’aire condicionat permet estar, viure i treballar en llocs on sense aquest sistema seria molt difícil o gairebé impossible estar!

Bé, que té història la cosa! Me’n faig raons i amb paciència espero que el brot amaini.