Repensant la nostra democràcia

La democràcia és un mal sistema, però és el menys dolent de tots els sistemes. 
Winston Churchill

La democràcia, és a dir, el poder del poble, és un sistema de valor variable. Alguns països autoanomenats democràtics són veritables dictadures. No és el cas de la democràcia andorrana, tot i que segurament podríem atorgar una millor nota al nostre país. En un país on, a grans trets, només un habitant de cada dos pot fer valer el seu dret de ciutadà, i encara cada quatre anys, queda palès que la democràcia és molt millorable.  
No parlo de permetre el dret de vot als residents de les parròquies, per a mi seria un contrasentit, ja que donaria encara més força als  comuns davant d’un poder central sovint sotmès als desitjos o capricis dels mandataris comunals. Darrerament n’estem tenint molts exemples amb la disbauxa de projectes de dubtosa necessitat.
El Govern hauria de promoure consultes de tota la població legalment resident a Andorra i alhora permetre copsar les necessitats reals de totes aquestes persones. No vol dir que tots els residents legals tindrien dret de vot, però una consulta aprofundida i gairebé permanent ja ens donaria una àmplia visió de les necessitats reals de les persones i a partir d’aquí els partits polítics i mandataris podrien dissenyar una política prenent decisions més en consonància amb opinions, neguits i observacions de gran part de les persones consultades, una veritable majoria que podria expressar-se oficialment encara que no tingués dret de vot. Certament la cosa política provocaria més interès.
El recurs ocasional a referèndums podria igualment apropar els ciutadans als mandataris i ajudar a combatre la creixent desafecció de la ciutadania per la cosa política, mostra evident d’un empobriment de la nostra democràcia. També semblaria oportú rebaixar els anys de residència a Andorra per sota dels vint anys encara exigits.
Finalment, molt agosarat diran alguns, però que segurament ajudaria a enfortir la democràcia, proposaria permetre que els ciutadans gaudeixin del seu dret de vot a partir dels setze anys, manera certament de fer-los responsablement partícips de la vida ciutadana, recollint la sensibilitat i compromís de molts d’ells per un futur que, més que de ningú, és sobretot d’ells.