Repensar el model de país

Ara que estem a punt de complir els dos primers mesos de la pandèmia de la Covid-19, es comença a visualitzar que ben poques coses positives ens acabarà deixant aquesta i que en canvi, els seus efectes negatius seran durs i s’allargaran probablement en el temps.

Fa uns quants anys, el premi Nobel d’economia Daniel Kahneman explicava en el seu llibre Pensar rápido, pensar despacio com funciona el nostre cervell a l’hora de prendre decisions. A través d’experiments socials concloïa que hi ha dues parts que tenen funcions diferents i que s’activen en funció de la interpretació que aquest en fa de la situació. La part ràpida no és res més que una resposta gairebé automàtica i en canvi la part lenta s’activa l’anàlisi i la reflexió sobre la situació. L’exemple del llibre de Kahneman em serveix per il·lustrar el model de país que els diferents governs de dretes han anat imposant a Andorra al llarg dels darrers gairebé trenta anys.

En les societats dels darrers trenta o quaranta anys hi ha hagut dos tipus de lideratges polítics: els que només han pensat a curt termini i han fet propostes únicament per guanyar les eleccions vinents, i els que han pensat a llarg termini per deixar un pòsit per a una societat molt més ben estructurada per poder afrontar els reptes de futur en una posició de fortalesa i no de debilitat, com és el cas, avui en dia, del nostre país. Els líders polítics que només pensen a curt termini són aquells que es mouen en funció dels titulars dels mitjans de comunicació, de les enquestes d’opinió, etc., el que fa que no plantegin projectes duradors i a llarg termini i que al final acabin empobrint i desestructurant la societat en general. Aquesta manera de gestionar la política és la que ha conformat els diferents projectes i la majoria de les cares que ha tingut la dreta andorrana els darrers vint-i-cinc anys.

Andorra és ara, per tant, un dels països en els quals més caldrà repensar-se, perquè el nostre model econòmic i social a cada crisi pateix i pateix més. Caldrà buscar noves i diferents maneres que complementin el model econòmic que hem tingut els darrers cinquanta anys amb un nou model que ens permeti que en les successives crisis, la nostra societat es vegi el menys afectada possible, per això necessitem governs amb una visió àmplia i a llarg termini que defineixi un nou model social, econòmic i administratiu que necessàriament escapi del plantejament a curt termini i de les fugides endavant que han anat encadenant els successius governs de dretes.

Ara ha de ser un bon moment per repensar-nos com a país i per afrontar la crisi que ens ve a sobre amb una mirada més a llarg termini perquè puguem construir un nou model de convivència i benestar per a les noves generacions d’andorrans i andorranes. Fa quinze anys, des del Partit Socialdemòcrata defensàvem que Andorra necessitava un model social, econòmic i fiscal homologable al nostre entorn més immediat com també defensàvem que Andorra havia d’acostar-se a Europa signant un acord d’associació amb la Unió Europea i aprofundint més en el multilateralisme, però els diferents governs de dretes sempre van fer dues coses: una, ignorar les nostres propostes; i l’altra, actuar de forma populista en el més curt termini ajornant i posposant debats i l’estructuració d’un Estat modern i sòlid.

El temps sovint ens ha donat la raó i ara l’exercici de posar-se davant el mirall al qual ens obliga la crisi de la Covid evidencia que la dreta no ha volgut ni tan sols parar-se a pensar en un model de país sostenible en el qual tothom tingui cabuda per poder desenvolupar el seu projecte de vida. La crisi de la Covid-19 hauria de servir-nos almenys perquè la ciutadania reflexioni en aquest model, sobre què vol per al futur del nostre país.

Tenim un país ple d’oportunitats, ara només ens cal que entre tots siguem capaços de pensar a llarg termini i d’assentar unes bases sòlides per deixar una societat molt millor a les futures generacions.