La irrupció accelerada de la intel·ligència artificial (IA) és un punt d’inflexió profund en la manera com treballem i com ens formem. Empreses i professionals han normalitzat sistemes capaços d’escriure textos, analitzar dades, diagnosticar malalties o programar codi. I encara no hem vist res. 
Segons el Future of Jobs Report 2025 del World Economic Forum, la irrupció de tecnologies com la IA i l’automatització serà un dels principals motors de transformació del mercat laboral els pròxims anys.
La qüestió és si els sistemes educatius estan pensats per a aquesta nova realitat i si estan preparant adequadament els joves per enfrontar-se al mercat laboral que trobaran. No ho crec.
Durant dècades, el sistema educatiu –i el mercat laboral– ha premiat l’especialització. Com més concret i delimitat era un perfil, més valor tenia. Lògiques industrials i organitzatives permetien carreres llargues, previsibles, sovint desenvolupades dins d’un mateix sector o fins i tot d’una mateixa empresa. Això ja ha canviat. La tecnologia, i especialment la IA, avança a una velocitat que deixarà obsoletes moltes especialitzacions en pocs anys perquè una part significativa de les tasques associades podrà ser automatitzada. 
Això no vol dir que els especialistes desapareguin. Però el risc d’estancament és més gran. Un professional molt qualificat en una tecnologia concreta pot veure com, en poc temps, aquesta tecnologia és substituïda o absorbida per eines més avançades. En canvi, els perfils amb una base més àmplia, capaços d’entendre contextos, d’aprendre ràpidament i de connectar coneixements diversos, tenen més opcions d’adaptar-se i reinventar-se.
Potser ha arribat el moment de recuperar una formació més generalista, no com a alternativa a la competència tècnica, sinó com a fonament imprescindible. Parlem d’una educació que prioritzi la capacitat d’aprendre a aprendre, el pensament crític, la comprensió global dels fenòmens econòmics, socials i tecnològics, i la flexibilitat intel·lectual. 
La IA fa més valuoses aquelles capacitats que són més difícils d’automatitzar: la creativitat, el criteri, la capacitat de formular bones preguntes, de prendre decisions en contextos incerts o de treballar de manera transversal amb equips diversos. Si les màquines cada cop executen millor les tasques tècniques i repetitives, el valor humà es desplaça cap a la comprensió, la síntesi i l’adaptació.
És molt probable que els joves al llarg de la seva vida professional hagin de canviar diverses vegades de rol, de sector o, fins i tot, de professió. No perquè fracassin, sinó perquè l’entorn canvia. Preparar-los per a una única trajectòria lineal és un error. En canvi, dotar-los d’una base sòlida i transversal els permetrà redefinir-se tantes vegades com calgui.
Aquest canvi de mirada interpel·la les institucions educatives, les empreses i les polítiques públiques. No es tracta només de modificar plans d’estudi o d’introduir assignatures sobre intel·ligència artificial. Es tracta d’un canvi més profund: assumir que la formació inicial no pot pretendre “tancar” un perfil professional, sinó obrir-lo. 
La IA no és una amenaça inevitable ni una solució màgica. Pot accentuar desigualtats si no s’hi posa remei, però també pot alliberar talent humà si s’utilitza bé. Dependrà de com preparem les persones per conviure-hi. I aquí, probablement, la millor inversió no és formar especialistes cada vegada més estrets, sinó professionals més oberts, més flexibles i més capaços d’evolucionar al mateix ritme que el món que els envolta. Cal un redisseny profund dels currículums educatius que enforteixi, des dels nivells més bàsics, habilitats polivalents, alfabetització digital i capacitat de pensament crític, al mateix temps que s’estimula una cultura d’aprenentatge continu al llarg de tota la vida.
La pregunta no és si la IA canviarà el mercat laboral: això ja està passant. La qüestió és si som capaços d’adaptar l’educació a la velocitat del canvi tecnològic, o si ens quedarem atrapats en esquemes obsolets, formant especialistes que aviat ja no seran útils. El futur exigeix versatilitat, no caixes tancades de coneixement. Tenim una oportunitat enorme per reinventar no només com treballem, sinó qui som com a societat. Andorra ha d’aprofitar la seva mida per anar ràpid.