És evident que a hores d’ara cal repensar els termes de la concessió del transport públic. Les condicions certament han canviat, i també el nombre d’usuaris que utilitzen el bus. I repensar la concessió segurament implica revisar preus i itineraris. I repensar la concessió segurament vol dir que ja no serveix un model que en qualsevol cas hauria de ser més flexible per a totes les parts implicades en la gestió, departament de Transport i concessionàries, i per als usuaris. No hi ha cap sistema perfecte, qui el trobi mereixeria un premi, però sí que hi ha millores notables que s’haurien d’introduir. Unes millores que han d’anar acompanyades d’una dedicació de més recursos materials i humans, el que vol dir en definitiva més recursos econòmics. A més, cal un canvi de mentalitat per part dels qui organitzen el servei. És prioritari perquè aquest canvi arribi després als conductors de busos, que crec sincerament que ara mateix es troben molt pressionats. M’hi va fer pensar l’altre dia una amiga en explicar-me el mal tràngol que va passar fa poc quan tornant d’Andorra la Vella cap a Encamp va tenir la gosadia de pujar a un L4 en comptes d’un L2, ja que no anava pas més enllà d’Encamp. I crec que ni el conductor s’ha de sentir pressionat per la situació ni els usuaris tampoc. Perquè, per quin motiu si jo vull anar de l’estació de busos a la plaça Santa Anna no puc agafar un L2 o L4 que són els que em deixen allà mateix i tenen parada? I per què un conductor m’ha de demanar on vaig i no deixar-me pujar perquè el meu destí no és ni Encamp ni el Pas. Ho fa perquè té aquesta consigna, és clar. D’aquí el canvi de mentalitat pel bé de tots.
