Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Oliver Vergés

Oliver Vergés

Doctor en Història

 

 

Replantejar el model econòmic




Ningú posa en dubte que Andorra és un país turístic i que, durant uns anys daurats, aquest sector ha estat un dels motors de l’economia andorrana. Fins i tot el cap de Govern, en el discurs davant el Copríncep Macron a la plaça del Poble el proppassat setembre, va situar el comerç (referint-se òbviament a les compres que fan els visitants al Principat) com un dels sectors tradicionals clau del país juntament amb l’agricultura i la ramaderia. Sigui o no tradicional, és cert que el boom andorrà –o el miracle, segons el gust del consumidor– iniciat al segle passat es deu en gran mesura a l’arribada sistemàtica de visitants que han tingut bàsicament per objectiu comprar i esquiar. 

Tanmateix, aquest model fa dies que dona símptomes d’esgotament. Aquestes darreres festes nadalenques han registrat un record d’entrada de vehicles, però les vendes reals no han estat a l’altura de les expectatives, segons diuen des del sector. El diferencial de preus respecte dels països veïns ja no és el que era –amb les excepcions del tabac i l’alcohol, que ja tampoc es compren com abans, sembla ser–; i Andorra no ofereix productes exclusius que no es trobin a Espanya, França o a Internet. 
I a més, l’oferta comercial és del tot estandarditzada. No és la primera vegada que ho escric: passejar per les avingudes Carlemany o Meritxell dista poc de fer-ho pel Portal de l’Àngel barceloní o els nuclis comercials d’altres ciutats europees: hi ha les mateixes cadenes i marques comercials... 

És cert que els turistes també venen per la neu, per l’esquí. I malgrat que aquest sector sembla que conserva part de l’empenta d’altres temps, el canvi climàtic amenaça de rebentar-lo en qualsevol moment. Un mal hivern de neu (veurem com acaba aquesta temporada...) pot significar un daltabaix per la realitat socioeconòmica andorrana gairebé d’un dia per l’altre. 

Per contra, hom té la sensació que la classe política segueix enrocada a defensar aquest model tant sí com no, i ningú se’n salva. Els projectes del telefèric de Carroi (defensat per DA) o el telecabinca d’Engolasters (defensat per DA i Liberals, PS i Tercera Via a Encamp), la voluntat de construir pàrquings a tort i a dret per encabir un nombre més gran de vehicles o el mateix Cirque du Soleil són, al meu entendre, l’exemple clar d’intentar atreure visitants al Principat amb projectes costosíssims i de resultat i interès dubtós. 

Hi ha qui diu que el que cal és buscar visitants amb més poder adquisitiu, gent que vagi més forta d’armilla, però al meu entendre el problema és el mateix. Per més diners que tinguis, no et desplaces a un altre país a comprar el que tens a un sol clic o al costat de casa per un preu igual o més competitiu. I no oblidem que els turistes, tinguin més o menys poder adquisitiu, depenen del seu propi context i, per tant, una crisi a Rússia o a Espanya té efectes directes sobre el Principat per aquest model tan dependent. Justament enguany, la fallida de Thomas Cook suposarà l’arribada a Andorra de 4.000 visitants menys que l’any anterior! 

Soc del parer que cal replantejar el model econòmic d’Andorra. No pas renunciant al comerç i al turisme d’un dia per l’altre, sinó potenciant sectors alternatius que no depenguin tant de les fluctuacions i dels contextos d’origen dels visitants. Un model més sostenible, més adaptat a les dimensions de la realitat andorrana i, en conseqüència, més resistent a les crisis que sense remei són recurrents en el capitalisme. Un model basat clarament en l’economia productiva.

L’acord d’associació amb la Unió Europea podria ser el desllorigador d’aquest(s) nou(s) model(s), si es negocia pensant en la ciutadania i en les empreses del país. Ens agradi o no, vivim en un món global, i els nostres veïns hi competeixen sense límits, mentre que les empreses andorranes, petites i mitjanes, es troben tancades en una economia restringida per les fronteres del propi Estat. Cal veure, però, si aquesta negociació permetrà a les nostres empreses competir en igualtat de condicions, malgrat que pel que ha transcendit fins ara semblaria que no. De moment, doncs, seguim amb un model caduc i sense alternatives reals. 

 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic