Reptes visibles del llibre en català

La meva ha estat una escapada breu, però intensa, a la Barcelona de la Setmana del llibre en català, que diumenge va tancar una edició qualificada de reeixida pels organitzadors. Els editors, autors i participants que he pogut consultar, sense aplicar cap criteri rigorós, coincideixen que potser no és l’espai més adient per fer caixa –com Sant Jordi, enlloc‒, però sí una cita anual ineludible per donar a conèixer al públic tots els actors implicats en l’edició en llengua catalana. Més enllà de les editorials hi ha un ampli ventall d’implicats que un llibre arribi al seu lector: llibreries, biblioteques, publicacions culturals, entitats amb ànim de lucre o sense, escoles, institucions públiques... Fins i tot, la confluència en un únic estand (la caseta 36) de l’Associació d’Editors d’Andorra, l’Associació del Llibre del Pirineu i el ministeri de Cultura del Govern d’Andorra ha ajudat molt a donar una visibilitat més àmplia a la producció editorial d’Andorra i el Pirineu occidental. De visibilitat va la cosa. I no només relacionada amb les publicacions que surten de casa nostra i rodalia, sinó de manera més general amb “la gran dificultat del llibre en català”. Així de clara es va manifestar Montse Ayats, presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, a la inauguració de la Setmana quan va presentar el balanç de la indústria. Les dades mostren per segon any consecutiu un creixement de la facturació en línies generals, excepte en la literatura infantil i juvenil, que manté la seva preocupant tendència a la baixa en el nombre de vendes. Més enllà d’analitzar xifres i percentatges al detall (m’ho reservo per a més endavant), el dilema se situa de manera continuada sobre el mateix punt crític: ¿com es pot augmentar el nombre de lectors en català?

Recomano recuperar el vídeo del debat, que dilluns passat es va programar a la Setmana, on els editors Joan Sala, Isabel Martí i Joan Carles Girbés i l’escriptor Sebastià Portell van reflexionar sobre aquesta qüestió i van oferir propostes que van des de reconèixer la importància de l’escola per crear nous lectors fins a incidir en la manca de visibilitat del llibre en català als mitjans de comunicació o revisar les polítiques culturals i modificar el sistema d’ajuts públics.

Ja es veu que d’idees per millorar una situació crònica no en manquen. De moment, em quedo amb aquesta feliç coincidència de la Setmana com el punt d’inflexió promocional per donar a conèixer les novetats de la tardor; i la rentrée literària a França, que per a qui no conegui com funciona, suposa el desembarcament al setembre de totes les novetats editorials al mateix temps. Enguany es calcula que hi ha uns 360 nous títols a les llibreries franceses. Un nombre que es podria equiparar a l’edició catalana, ni que sigui des d’un punt de vista exclusivament numèric. Si a la Setmana han estat presents 133 editorials, només que cadascuna hagi presentat entre una i tres novetats... tenim unes dades semblants a les dels nostres veïns. Bonne rentrée.