Rèquiem i mutis de l’ona mitjana
Dimarts passat, en la secció Cultura del BonDia, hi apareixia la versió mecanografiada del hit parade de Radio Andorra corresponent al 16 d’abril del 1981.
Se’m va encendre una guspira en recordar els impresos que Radio Andorra elaborava, a doble cara, i que distribuïa profusament a tot el sud de França on, a més de la llista de cançons i cantants més en boga, setmanalment, també hi constava la programació detallada de l’emissora. Un parell de vegades n’havia portat el contingut a la impremta Principat d’Encamp, on l’entregava al Peret de l’Areny, el propietari, home alegre i rialler. Hi feia el desplaçament amb un dels dos mítics Volkswagen, matrícula 5105, ben retolat i estèticament seductor.
He reviscut, mentalment, amb flaixos desordenats, la primavera d’aquell any quan, precisament, caducaven les concessions atorgades l’any 1961 pel Consell General a les societats Eirasa i Sofirad, per a l’explotació de Radio Andorra i Andorradio (ulteriorment Radio des Vallées i després Sud Radio). Ja feia un any que la cambra havia acordat de no renovar-les.
El propi Consell va decidir celebrar una Assemblea Magna i així cada Comú va cridar els ciutadans a una Reunió de Poble, per dirimir l’assumpte, debatre’n i escollir els quatre delegats que hi representarien la parròquia. Vam ser elegits quatre amics, amb posicionaments propers; a més de qui escriu, hi havia el Jordi Farré, la Neus Plandolit i el Jaume Bartumeu.
Tot i que Radio Andorra, propietat de Jacques Trémoulet, ja funcionava d’ençà el 1939, justament el 1961 va cedir-ne la propietat a l’Estat espanyol, a través del seu amic Serrano Súñer, el cuñadísimo, reservant-se el lucre per vint anys.
Això va ocórrer arran de l’exili d’aquell personatge; una rocambolesca fugida cap a Espanya dins d’un taüt, en haver sigut jutjat i condemnat en contumàcia, a França, per “col·laboracionisme” amb els nazis. Mentre, ja havia fruït d’altres emissores de la seva propietat com Radio Antilles a l’illa de Montserrat, Radio Funchal a l’illa de Madeira i Radio Africa Tanger. Les quatre estacions de radiodifusió que posseïa al sud de França ja havien sigut requisades. L’assumpte de les ràdios sempre va ser problemàtic i va causar desori al país. Prova n’és que els coprínceps no van ni voler ratificar el document de les concessions.
Corrent l’any 1981, la influència i l’audiència de Radio Andorra havia minvat notablement. Feia anys que l’empresa no atenia ni satisfeia el pagament dels cànons estipulats. Ja a principis de la dècada del 1970, per manca de pagament del consum d’electricitat, Fhasa tallava regularment el subministrament de corrent, amb el subsegüent perjudici per a l’emissora, que romania muda, en blanc, durant llargues estones. La qualitat dels programes se’n ressentia, evidentment. Era el principi de la decadència.
Pel que fa a Sud Radio, l’any 1978 va començar una mena de desballestament, amb la idea de traslladar l’estació a França i emetre-hi en freqüència modulada.
El primer indici es va manifestar quan la direcció va pretendre acomiadar disset empleats, tots ells del país; però no se’n van sortir. En aquells temps, jo era delegat del personal i vaig fer els passos necessaris per rebatre l’afront. Vaig entrevistar-me amb el síndic general i els delegats permanents dels coprínceps i, en una ocasió amb el copríncep episcopal, informant-los dels propòsits de la societat Sofirad. Després de mesos de batallar, fent resistència, acudint diàriament al nostre lloc de treball, sense cobrar cap salari i rebutjant l’acceptació de la liquidació cada final de mes, finalment, sense baixar del ruc, tots vam ser readmesos, gràcies al nostre capteniment tossut i a les pressions que havíem concitat.
L’Assemblea Magna, suprem exponent democràtic de la voluntat popular, recolzà i validà l’anhel i aspiració unànimes de la població. Així, després d’aquest summe rèquiem, les dos ràdios, que emetien en ona mitjana, van emmudir, definitivament, tot i que Sud Radio va fer resistència fins a finals de gener del 1983.
El record dels tres anys de servei com a Opérateur du son a Radio Andorra i els més set anys en tant que Régisseur a Sud Radio el revisc, mentalment, amb una certa contradicció i un bri de recança, però mai amb ressentiment ni rancúnia. Va ser una llarga època de formació, d’experiències i vivències acumulades, gratament.
Deu anys més tard, com a director general de l’organisme de Ràdio i Televisió, vaig tenir el gran honor d’inaugurar les emissions de la nostra Ràdio Nacional i d’encetar una programació televisiva, eminentment informativa, que només va durar disset dies, per manca de recursos econòmics, tot amb un equip de 36 persones, col·laboradors, tan il·lusionats i motivats com jo mateix.