Reserva de la Biosfera?

Recordo una vella minisèrie emesa per la televisió francesa que fins i tot va assolir èxit internacional: Les Shadocks. En to humorístic denunciava les incongruències del món a través d’unes criatures amb aspecte d’ocell i ales  petites i inútils que vivien en el seu propi planeta.

Eren realment molt divertides, més encara amb els comentaris de la veu inconfusible dotada d’un increïble potencial còmic de l’actor Pierre Pieplu que acompanyava cada episodi.

L’absurditat dels propòsits d’aquests personatges ens feia reflexionar sobre els despropòsits  de la vida real.

Entre molts, recordo aquell episodi on els Shadocks que volien anar a la lluna sabent que solament tenien una possibilitat sobre un milió,  es van afanyar a malgastar les nou-centes noranta-nou mil nou-cents noranta-nou possibilitats per assolir l’única possibilitat d’èxit...

Aquest episodi l’assimilo a l’entossudiment del nostre govern de voler obtenir de la Unesco la qualificació d’“Andorra, Reserva de la Biosfera”.

No sé de quantes possibilitats disposen. Tampoc sé si la Unesco ha vingut o vindrà a visitar el nostre país per atorgar aquesta qualificació. Sí que sé, però,  que Andorra disposa d’una delegació que per alguna cosa hauria de servir, encara que només fos per assenyalar la seva seu central,  que un anterior estudi elaborat per la mateixa Unesco La petjada ecològica d’Andorra, les conseqüències de la Societat de consum,  en col·laboració amb el Govern d’Andorra (ministeri d’Educació i Formació Professional de l’època), de la Universitat Autònoma de Barcelona i de l’Associació per la Defensa de la Natura (ADN), ens deia, entre altres coses, que “si tota la població del planeta visqués com ho fem nosaltres, necessitaríem  4,3 planetes... La petjada ecològica d’Andorra és superior a totes les que s’han calculat a Europa (segons dades del 2001)”. L’informe afegia: “És evident que el model andorrà actual està molt lluny de la sostenibilitat”. Això són paraules textuals de l’informe elaborat pels organismes anteriorment esmentats fa vint anys! Des d’aquells dies Andorra ha incrementat exponencialment la tendència d’insostenibilitat, i la inversió estrangera, focalitzada en la construcció, ha convertit el petit país d’Andorra en un producte especulatiu amb greus conseqüències socials i econòmiques que posa en perill, ja no el futur d’Andorra, sinó el seu present. ¿Si l’any 2001 ja no érem sostenible, ara, amb una situació més agreujada, postulen per ser Reserva de la Biosfera? 

No puc entendre com responsables institucionals poden emetre missatges tan antagonistes amb la realitat del terreny. L’absurditat i gairebé el ridícul del projecte Andorra, país Reserva de la Biosfera contrastat amb la realitat del terreny demostra una irresponsabilitat inacceptable, un contrasentit descomunal, còmic o tràgic, segons com es miri.

Ser modestos, realistes i dignes hauria de ser la marca d’Andorra, altrament podríem ser la riota del món com ho van ser els Shadocks, però ells eren personatges de ficció.