Resolucions d’Any Nou

Ja hi tornem a ser, en aquell període de l’any en què tradicionalment toca fer resolucions per a l’any entrant. Hi ha qui decideix que, aquest any sí, netejarà casa seva. D’altres que aprendran un nou idioma. Als primers els aconsellaré –si em permeten– d’escombrar bé als racons. Als segons, d’aprendre no només la llengua, sinó també els costums, que solen resultar imprescindibles per poder comunicar de veritat.

En el meu cas, també estic fent les típiques resolucions de portar-me més bé amb els altres, d’evitar conflictes i de promoure una mica la pau al món, o, si no puc arribar a tant jo tot solet, ho intentaré fer al meu propi voltant. Ja serà un bon inici crec. És clar, estic prenent aquestes resolucions interiorment, sense dir-ho. Així, espero que si mai no hi arribo del tot ningú m’ho podrà retreure. Si més no, aquesta era la promesa que m’havia fet a mi mateix i que començo a entendre que ha estat del tot en va...
Evidentment, un es pot proposar de no fer quelcom. La resolució de no fumar més tindria certs avantatges, segons els metges. La de no complicar-se la vida en excés, segurament també seria validada pels psicòlegs. M’apunto a aquesta. Més precisament, a partir d’ara tinc la ferma intenció d’inspirar-me en els principis del budisme zen per organitzar-me la vida: només tindrem el necessari, només farem el necessari, ho farem plenament, i de la manera necessària. Motivats! Banzai! Visca la concepció depurada de la vida!

Bé, ja veurem quant de temps em dura aquesta dèria.

Aquest és, justament, el problema més gran amb les resolucions: després, s’han de complir. I si no ho fem? Que s’acabarà el món, el nostre món interior? És probable que no, però sí que acabarem tenint una idea una mica menys bona de nosaltres mateixos que abans. Potser seria millor, aleshores, no fer-nos promeses massa ambicioses i que sabem que costaran molt de complir. Comencem més aviat per les petites resolucions que són del tot realitzables i fem un esforç per complir-les. Si encara no hi arribem, si més no que tinguem la ferma convicció que hem intentat de valent. I perdonem-nos si, malgrat els nostres esforços, no ha estat possible.
Finalment, també us diré que he pres la decisió de fer una pausa en la meva col·laboració amb aquestes columnes. Així, l’any 2020 ja no em veureu aparèixer per aquí regularment –cada dues setmanes– com ho he anat fent des de principis del 2016. Ha estat una experiència de gairebé quatre anys força agradable, i que he d’agrair tant al diari com a vosaltres, gentils lectors. També ha estat un repte formular una sèrie d’idees, a vegades complexes, en un format d’article d’opinió forçosament breu i compacte.

No descarto tornar-m’hi a dedicar en un altre moment. Però, per aquest any descansaré i deixaré descansar. 

Fins a una altra!