Bolivarianes, comunistes, d’extrema esquerra, dictatorials... N’hem sentit de tots colors els darrers dies. Evidentment, el nostre respecte per l’opinió de cadascú, aquí no hi entrarem. Però sí que, des del Grup Parlamentari Demòcrata, afegirem dos adjectius més en la valoració de les mesures per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge anunciades pel Govern el 4 d’abril passat: valentes i, per sobre de tot, responsables.
Així les definim i així les defensarem. Des del principi fins al final.
Valentes perquè en un moment conjuntural i econòmic molt pròsper, s’anticipen per preservar l’Andorra que volem, per a tots nosaltres i per als nostres fills, a través d’un creixement sostenible entès des de diferents punts de vista: l’urbanístic, l’econòmic i el demogràfic.
Responsables, perquè no defugen de la que possiblement sigui la principal preocupació actual de la ciutadania: l’accés a l’habitatge. No defugen d’aportar solucions perquè tothom pugui viure al país, nacionals i residents, els joves que ara són estudiant fora, perquè ningú hagi de marxar del territori que l’ha vist créixer o que l’ha acollit amb els braços oberts en l’inici d’un nou projecte de vida.
Calia actuar, marcar un punt d’inflexió. I sí, aquestes mesures, que pròximament es traslladaran en un projecte de llei per ser treballat al Consell General, han portat reticències i crítiques, paraules no massa agradables i, fins i tot, rumors sobre la creació de noves formacions polítiques de diferents colors i extrems –cosa que és democràticament sana.
Però això encara les fa més valentes i responsables. D’aquí a uns anys, mirant enrere, ningú podrà dir que no vam actuar i que vam fer veure que no passava res. El temps ens dirà si són les encertades o no. Tal com va passar amb les mesures que es van prendre durant la pandèmia.
En definitiva, la responsabilitat de governar fa que sigui imperatiu actuar per fer d’Andorra un país amb un creixement sostenible i sostingut.
Ara el que cal decidir és clar: si es vol ser part del problema, o de la solució. Si es vol prosseguir amb les crítiques sense aportar propostes que puguin millorar el projecte de llei, o es vol treballar de manera constructiva pel bé d’Andorra.
Per part nostra, ho tenim clar. De fet, quan vam concórrer a les eleccions generals del 2 d’abril de l’any passat, en el nostre programa electoral ja plasmàvem algunes de les mesures anunciades i, en el debat monogràfic sobre habitatge fet al Consell General el 16 de novembre passat, es van aprovar diverses propostes de resolució que ara aquesta futura llei inclourà. Tot això, conjuminat i modulat per la situació actual d’Andorra i per les necessitats dels ciutadans.
Es tracta de mesures treballades, meditades i debatudes des de fa dies, mesos, fins i tot m’atreviria a dir anys (ja que la passada legislatura ja en parlàvem dins del Grup Parlamentari Demòcrata). Però en cap cas, el seu desplegament ha de ser estàtic, sinó que ara cal escoltar tots els sectors concernits i formacions polítiques. Però sense perdre de vista que, per sobre de tot, el que ha d’imperar és l’interès general, tenint com a repte immediat l’Andorra d’avui, però sense oblidar la del demà.
De ben segur que no resoldran tots els problemes actuals –ni a Andorra, ni arreu–, però sí que contribuiran a redreçar la situació, a millorar-la. Perquè governar no és per a uns quants, sinó per a tothom. Quan es governa, sigui quin sigui el color polític, hi ha decisions tan importants que van més enllà dels ideals que cada formació representa.