Ressaca amb llibre

Hi ha una frase d’aquestes inspiradores que circula per les xarxes: “Fes el que estimis, la perspectiva ho és tot”. També en el Dia del llibre.

Des de la perspectiva privilegiada d’un llibre, Sant Jordi és com gaudir d’una excursió a l’aire lliure amb l’afegit de ser, per un dia, el protagonista indiscutible. Amb el permís de les roses, és clar, tot i que per a elles la celebració representa el cant del cigne d’un esplendor més aviat efímer (el que triga a deixar de ser efectiva l’aspirina que posem dins el gerro).

Des de la perspectiva excitada de l’autor novell (aquell que s’estrena en el discret encant de la signatura) i de la més experimentada del repetidor, representa la trobada amb els lectors de confiança, però també l’esforç per desplegar dots inusuals de seducció per a la caça i captura (amb un sentiment de propietat i cobdícia) de qui es vol transformar en lector de fidelitat.

Des de la perspectiva dels llibreters és un pulmó d’oxigen pressupostari per, en el millor dels casos, arribar en un estat de forma no massa precari al següent Sant Jordi. I des de la dels editors i agents, una frenètica i tensa espera fins al tancament de la jornada amb la publicació de les xifres i percentatges de vendes com si tot junt fos a la fi una conxorxa numèrica traçada per desmuntar la part encara idealitzada del fet literari. Tant vens tant vals?

Des de la meva perspectiva singular, és un dia que sempre llueix (amb o sense pluja). M’alegra trobar novetats que el passat Sant Jordi encara eren projectes i reconèixer, millor en persona i respectant la cua de les signatures, tot el mèrit als seus esforçats creadors. De fet, acostumo a passar-lo acompanyada d’un autor o autora a qui aprofito per conèixer les seves confidències narratives. Enguany he gaudit de la lucidesa d’Ursula K. Le Guin. A Contar es escuchar (Círculo de Tiza) m’explica, mentre passegem curosament entre les parades de roses i llibres, que “el secret de l’escriptura rau a escriure. Només és un secret per als que no volen sentir-ho. S’és escriptor escrivint” (*).

Encara faré una mica de temps, no és fosc i els títols amagats reclamen la meva atenció, abans no deixi anar les perspectives múltiples d’aquest dia. I després passaré per la farmàcia a proveir-me d’una caixa d’aspirines.

(*) Ho veieu, estimats aprenents a escriptors, com aquestes coses que us dic no són manies exclusives meves?