Retirades

Tots ens fem grans. Ningú s’escapa del curs de la vida. Vaig arribar fa onze anys al país i encara veig alguns esportistes practicant la seva passió: futbol, bàsquet, rugbi, tennis, automobilisme, futbol sala, curses de muntanya, esquí alpí... Molts d’ells passen de la trentena i alguns estan a tocar dels 40. La vida esportiva d’alguns s’allarga i sembla no tenir final, tot i que algun dia diran adeu i se’ls trobarà faltar. Alguns d’aquests que he conegut han plegat –esportivament parlant– passada la trentena i d’altres superada aquesta xifra continuen fent resultats inimaginables pel lloc on som. El corredor de curses de muntanya Òscar Casal va aconseguir la victòria a la Yading, la primera prova de la Copa del Món d’sky. No és tan evident guanyar una prova d’alta volada i aquí sembla com si fos una cosa normal. Té 38 anys i competeix contra alguns que són professionals. Ell es va plantejar no continuar competint, però per sort s’ho va repensar. Una victòria li dona forces per seguir. I millor, perquè hi ha un buit important. Els joves encara han d’arribar per ocupar el seu lloc. Aquests canvis generacionals que, moltes vegades, es veuen més lluny que a prop. Al rugbi, Roger Fité no s’ho repensa. També plega. Divuit anys de sènior. Va debutar als 18 anys i ja ens havíem acostumat a veure’l sobre el terreny de joc, al mateix lloc que alguns que encara es resisteixen a retirar-se, per sort, ja que els joves, novament, triguen a arribar. Als 35 anys deixa l’esport que el tenia enamorat. Un esport amateur que, en els últims anys, intenta buscar espai per recuperar el temps perdut. Al rugbi, els canvis generacionals també han afectat. Ningú se n’escapa. Com diu Roger Fité: “És llei de vida”. Això sí, urgeix trobar els relleus per no tenir tants buits entre retirada i retirada.