Ahir era el dia de Meritxell, aquella data que ens recorda que l’estiu s’acaba i que toca tornar a la normalitat, tot un conjunt de rutines que arriben amb la represa del curs escolar, que sovint ens fan anar de bòlit i que poques vegades ens qüestionem. I com que m’imagino que ja veieu per on vaig, no vull que em malinterpreteu: no tinc ganes de mirar el cantó positiu d’una pandèmia que ha causat i encara causa tant de patiment, ni pretenc posar un èmfasi excessiu en aquelles lliçons que en podem extreure. Tanmateix, és possible que ahir, més que cap altre any, reflexionéssim sobre aquella normalitat que solia venir després de l’agost i ens adonéssim que, davant les múltiples incerteses que ens assetgen, haurem de ser flexibles i entendre que hi ha moltes maneres de ser “normal”.
Avui comença el curs escolar i l’inici en si mateix ja serà prou atípic: només els nens que cursen fins a primera ensenyança tornaran a les aules, mentre que els alumnes de segona ensenyança i batxillerat –i els seus equivalents en els diferents sistemes educatius– hauran d’esperar a dilluns. L’explicació és ben senzilla i del tot raonable, cal que el retorn als centres educatius sigui esgraonat, que l’adaptació als protocols sigui progressiva, de manera que tothom els pugui assimilar i complir. Que Meritxell hagi estat la porta a la prova de foc –veure si som capaços, com a país, de restablir un servei essencial com és l’educació– no deixa de tenir certa connotació simbòlica, i més quan el tancament de les escoles es va produir la vigília del dia de la Constitució. La coincidència de l’aturada de l’activitat amb la Constitució va provocar que les xarxes s’omplissin de crides a la solidaritat. Aquell esperit del 14 de març, que apel·lava a deixar de banda l’individualisme i actuar amb responsabilitat envers els nostres conciutadans, és probable que s’hagi esllanguit, o com a mínim relaxat, amb l’estiu i les vacances que molts de nosaltres hem tingut la sort de gaudir. Amb tot, el retorn a l’escola ens exigeix que recuperem les mateixes ganes de fer-ho bé que teníem aleshores, de ser escrupolosos amb les consignes sanitàries. Perquè de l’esforç que fem, ara i mentre el virus no remeti o no sigui combatut de manera eficient amb tractament i vacunes, en depèn no només la continuïtat del curs, sinó també el conjunt de l’activitat i, encara més important, la salut i el benestar de tots plegats.
L’escola compleix un paper essencial en l’educació dels infants i joves, alhora que és l’eina més potent de la qual disposem per vèncer desigualtats i oferir oportunitats de creixement present i futur. Hem de fer tot el que estigui a les nostres mans per evitar un nou tancament. Perquè d’acord, no és “normal” saludar-se amb el colze, però ja tindrem temps de recuperar els petons i les abraçades. Avui per avui, la millor manera de demostrar el nostre amor és amb la mascareta i una relativa distància.
Molt bon curs a tothom!