Pot semblar contradictori, però sovint necessitem aturar-nos, i fins i tot retrocedir, per continuar avançant. A vegades el cos, la ment, les circumstàncies fan que perdem velocitat. Ens en podem adonar després d’un llarg període d’estrès, en tornar d’unes vacances idíl·liques o un diumenge qualsevol. De cop tot sembla buit de sentit i contingut i s’entra en una mena d’espiral de cansament que frega –o entra de ple en– una crisi existencial. No saps per què ni quan ha passat, però les preguntes acusatòries contra un mateix i les teories tremendistes s’apoderen del subconscient.
La societat moderna es caracteritza per les seves contradiccions i incerteses, tot i que no tothom és capaç de reconèixer les pròpies, perquè sortir de la zona de confort requereix valentia i molta humilitat. Els que ho fem i arribem a aquest punt, ens hem d’aturar, retrocedir si cal, reflexionar i deixar que sigui el temps qui digui quan reprendre la marxa. Pot ser que ho fem al cap de poc i amb més força que abans, o pot ser que canviem completament el rumb per sempre. Escollir forma part del procés i fer un salt al buit pot resultar reparador. Els canvis existeixen i tots ells, d’una manera o altra, aporten nous valors que ens permeten evolucionar, fins i tot quan tenim la sensació d’haver tornat enrere. El més important és ser honest i deixar les justificacions de banda per reconciliar-nos amb la nostra consciència. La vida ja és prou plena de coses que no volem fer com per nosaltres carregar-nos-en més del compte.
