Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de HMas

Hèctor Mas

Cineasta

 

 

A reveure




Fa temps que em sento exhaust creativament. Des de fa mesos no he parat de treballar, cosa que no esperava i que celebro moltíssim. Però en saltar d’una feina a una altra constantment, o d’un projecte creatiu a un altre he anat esgotant energia, i  sobretot imaginació.
He tingut la sort de compartir aventures amb persones d’allò més interessants i enriquidores. I d’afrontar reptes que m’han posat al límit professionalment, m’han enfortit i m’han fet obtenir uns resultats que no hauria imaginat mai. Però el meu cos i el meu cap han dit prou. Necessito vacances. O si més no, aturar-me un temps.
Durant un període indefinit –potser breu, potser definitiu– també deixaré d’escriure articles d’opinió. Ja que se m’ha donat l’oportunitat de poder adreçar-me públicament a tots vosaltres, com a mínim el que hauria de fer és posar-hi passió i esforçar-m’hi tant com pugui. Però com deia, aquest no és el millor moment.
Aprofito per transmetre el meu profund agraïment al diari BonDia, i en especial a l’amic Andrés Luengo per la confiança. Ha estat tota una experiència poder comptar amb aquest espai per a mi. I m’he divertit molt durant aquests tres o quatre anys, que es diu ràpid...
He gaudit especialment en aquells moments en què, sense esperar-ho, algú se t’acosta i et comenta que el teu article l’ha sorprès, l’ha remogut i l’ha afectat positivament d’alguna manera o altra. És molt gratificant. Inclús en aquells moments en què he volgut posar en relleu els projectes o la feina dels companys que es dediquen a la cultura. No sé si ho hauré aconseguit, però he volgut que aquest espai servís per donar una petita empenta al sector donant-li visibilitat i reconeixement.
També m’ha tocat viure la part fosca, no us enganyaré: aquella en què no mesures del tot les teves paraules i, sense voler acabes fotut en un jardí perquè fereixes sensibilitats o molestes algú. Suposo que aquest és el preu que es paga quan poses el dit a segons quines llagues. Però de tot se n’aprèn! Així que marxo ben content.
Em sap greu haver d’acomiadar-me. Mai no és fàcil dir adeu. Però estic segur que ens trobarem per aquí i per allà! Al cap i a la fi, Andorra és molt petita i ens coneixem tots. No me’n vaig lluny, simplement aturo una mica la maquinària per descansar i agafar forces que em facin tornar amb més embranzida que mai. Això no és un adeu, és un a reveure!
Moltes gràcies a tots i totes els que durant aquests anys heu dedicat una estoneta de les vostres vides a llegir-me.
Una abraçada immensa!

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte