Avui us escric per últim cop. He decidit, després de dos anys i mig dient la meva sobre diversos temes, callar. El silenci també forma part del discurs i ara vull fer-ne un de llarg. Ha estat tota una experiència i volia agrair a l’equip del BonDia la confiança i l’oportunitat. Els que m’heu anat seguint sabeu que sobretot he tractat qüestions relacionades amb la cultura, l’art i la música en format de cicles temàtics, amb un caràcter de vegades més divulgatiu que d’opinió. Però avui, per concloure aquesta etapa, he decidit opinar sobre la meva evolució artística.
Per començar cal dir que soc bastant tasta olletes i des d’un principi m’he vinculat a projectes artístics i culturals de diverses característiques assumint diversos rols. Això m’ha obligat a aturar intermitentment la meva activitat com a concertista de guitarra clàssica, una faceta que potser no tots coneixeu, i la creació d’obres més personals, sobretot d’electroacústica i d’art dels nous mitjans. De seguida que vaig tornar a Andorra després dels estudis superiors vaig formar part de la creació del col·lectiu Mountain Alchemists, amb el qual vam fer obres interdisciplinàries i vam organitzar el primer festival autogestionat d’art contemporani del país, el Comartpedrosa.
Van ser quatre anys i escaig en què vam crear, dirigir, comissariar, produir, comunicar i establir sinergies entre artistes del país i de fora. Per si no en tenia prou de col·lectius em vaig vincular amb la represa de La Xarranca i amb la creació de la seva primera obra com a institució renovada. Va ser una relació breu però intensa. A part he col·laborat amb l’Ull Nu, el l’Andart, el SaxFest i el Cicle d’Òpera, entre altres, treballant de tècnic de so, mestre de llums, regidor, productor i comissari.
Es podria dir que sembla que no tinc un rumb clar i fins i tot jo mateix m’he vist fent tasques tan diferents que m’he hagut de replantejar en algun moment a què volia dedicar-me i, en definitiva, he hagut d’aprendre a dir no. Sense oblidar que soc professor de guitarra i de noves tecnologies a l’Institut de Música, una activitat que vaig començar quan estudiava a Mallorca, ja fa catorze anys. A part de tot això, en la meva faceta de compositor i creador sonor he anat fent projectes audiovisuals que han ampliat les meves habilitats musicals i m’han obligat a sortir de la meva zona de confort per satisfer les necessitats dels clients, ja sigui per fer la música d’un documental, per acompanyar una exposició, una sessió de ioga o un concert vertical.
Tot això m’ha fet créixer com a persona i com a artista, però a partir d’ara vull enfocar-me més en la creació contemporània. I per oficialitzar aquesta nova etapa us convido aquest cap de setmana a passar per l’11a Mostra de les Arts del Vidre d’Escaldes, on estrenaré obra, Vibrant el vidre. A veure si us fa vibrar, o no. A reveure.