Reviure emocions

Vam començar l’any amb un regal molt especial, podríem dir que va ser el millor regal que ens van portar els Reis a totes aquelles persones que hem passat per AINA. A aquells que un dia vam ser nens i després monitors. Fins als actuals ainistes. Aquest regal va ser un CD amb les cançons més emblemàtiques de colònies, aquelles que cantàvem quan arribàvem al cim, les que compartíem durant un foc de camp, les que feien que la missa del diumenge fos més especial. Cançons que tenen missatge, valors i un sentiment que ens porta a reviure emocions i records especials.

Encara avui, quan poso el CD al cotxe, em cau alguna llàgrima d’emoció. Sentir aquestes cançons que han marcat la meva vida, cantades per companys que han sigut nens meus a colònies o companys de batalletes, fa que l’emoció aflori i comencin a passar pel meu cap molts bons moments viscuts que m’aporten felicitat. És una felicitat que comparteixo ara amb el meu fill Guillem, que cada vegada que puja al cotxe em demana les cançons d’AINA. Les canta totes i això et fa veure que AINAés més que una casa de colònies. AINA ho ha sigut i ho és tot. Per aquest motiu només puc donar les gràcies, gràcies a tots els que heu fet possible aquest cançoner.

Tot i això, ahir, vaig reviure emocions amb el segon regal especial, el documental Entre Muntanyes. No me’n vaig poder estar, em vaig emocionar des del principi fins al final. Escoltar mossèn Ramon i monitors que han sigut nens meus i veure imatges de moments molt crucials del dia a dia d’AINA, et remunta a temps passats i et recorda tot allò que t’ha marcat, com per exemple els “bona nit” del mossèn. Ell era el que ens donava el “bona nit” cada dia perquè poguéssim dormir tranquils, resguardats i amb alguna reflexió de la vida, que en aquell moment no t’adones però t’està educant, t’està fent millor i t’inculca uns valors que t’ajuden a fer-te gran. Abans d’anar a dormir tocava cantar una cançó, per exemple: “No has comptat mai les estrelles, quan la nit estén el vel, elles fan la nit més vella quan llueixen en el cel”. Si l’endemà era dia d’excursió ell ens explicava el recorregut. Sempre ho feia a través d’un conte o una llegenda que feia que visquéssim aquella excursió, i ens impregnava de l’estima per la muntanya i la natura amb més ganes que mai. Fins i tot em venia al cap el mossèn quan ens acompanyava a totes les excursions amb el seu inseparable amic, el Xut.

Recordar el mossèn quan ens donava la mà, ens feia una abraçada si en algun moment estàvem enyorats. Amb això ja ens donava l’escalf que ens calia per anar a dormir tranquils. El mossèn que ens venia a veure a campaments perquè poguéssim debatre i tenir discurs en diferents temes d’actualitat. El mossèn que cada nit baixava a la sala de monitors i ens feia debatre, reflexionar i encaminar-nos per seguir educant els 150 infants que teníem aquells 15 dies a les nostres mans.

Veure algunes d’aquestes imatges ahir al documental i les reflexions del mossèn i d’altres testimonis, demostra que encara que els anys passin, l’essència d’Aina i els moments més rellevants fan que encara es visquin aquestes vivències que formen part del dia a dia de les colònies i que ho fa tan especial. Tot gràcies a tu, Ramon, i del que ens has ensenyat a tots els teus deixebles.

Hi ha molts moments del documental que em van emocionar. A cada un de nosaltres ens portarà més o menys records una imatge concreta o una altra, i això és un regal. Però he de dir que ahir, a més, em va passar una cosa molt bonica que va complementar aquesta emoció. Vaig trobar-me una de les meves primeres monitores referents d’AINA, l’Angi Duró. El moment va ser rodó. Van sorgir records a flor de pell amb les imatges, i quan l’Angi em va dir: “Meme, me’n recordo tant, de tu, que amb sis anyets vas començar AINA i sempre estaves a la meva falda.” 29 anys d’aquell primer dia a AINA, ens vam trobar juntes mirant el documental.

Només puc dir gràcies, gràcies a tots els que heu fet possible el CD Cançons d’AINA.

Gràcies a David Haro, a Jaume Planella, a Pau Riera i a la resta de l’equip per la idea, la direcció i la realització del documental Entre Muntanyes.

Gràcies a AINA per aquests regals i per fer-me qui soc avui.

Gràcies, mossèn, per posar la primera pedra i fer créixer aquesta gran casa, aquesta gran família, per ser-hi sempre. El dia que tu ja no hi siguis, tingues present que tot aquest esforç, dedicació, treball, energia, educació que has ensenyat i transmès a moltes i moltes persones, serà el que ens impulsi a continuar regant aquesta llavor que vas plantar. En volem seguir collint els seus fruits.

“L’educació no canvia el món, canvia les persones que canviaran el món.” (Paulo Freire).