Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Roser Porta

Roser Porta

Filòloga

 

 

Revolució i novel·la




Comença a fer massa calor perquè un dissabte a la tarda surti alguna idea original o interessant per ser llegida un dilluns al matí abans de la tornada al món. Parèntesi: per què hi ha gent adulta que, cada setmana, el dilluns al matí està d’un humor terrible pel simple fet de tornar a la feina quan saben que tornarà a haver-hi un divendres, moment en el qual estan d’un humor exultant, i un cap de setmana? Per què giren constantment en aquesta roda de canvi d’humor setmana rere setmana quan ja tenen edat de saber com funciona això?

El cervell busca evasió després de tanta mascareta i música, com la d’Eurovisió, aquella dosi de frivolitat petarda que tants beneficis porta al cervell i a l’humor i, encara més, després de tant confinament i aïllament. 

Una bona dosi d’Eurovisió, amb tot aquell desplegament de vestuari excèntric i galàctic, igual que el concurs Euphòria els divendres o de First Dates cada dia entre setmana, més mil sèries sobre el tema és, a més, una immersió ràpida i senzilla en el nou paradigma –diuen els teòrics de pagament– de la diversitat de gèneres, o no gèneres, de rols, en la revolució sexual i estètica, en definitiva. Un canvi que protagonitza la gent jove, sobretot adolescent, que cada cop és més visible i que ho comença a transformar tot, per sort. Un canvi que és ràpid i ens demana un diccionari i molts capítols i programes, però que només és qüestió de temps.

Res a veure amb els vestuaris excèntrics i galàctics tenen els personatges de la novel·la Apeirògon, de Colum McCann, una obra excel·lent i a la qual confesso que ara no sé com arribar després de la introducció eurovisiva i no binària presumptament frívola, però en realitat, no tant. Així que ho faré així directament. 

Un apeirògon és “una forma amb un nombre de costats infinit i numerable”, segons l’autor irlandès, que ens posa a la pell de dos homes: Bassam, palestí, i Rami, jueu, que han perdut les seves respectives filles adolescents en dos atemptats, en dos moments diferents, a mans d’assassins diferents, i que acaben treballant junts per aconseguir la pau en un dels llocs més complicats del món. El valor d’Apeirògon  és mostrar-nos dos mons des de dins i amb tota la complexitat, amb totes les seves pors. Bassam i Rami tenen en comú una idea, una realitat que l’autor ens mostra en aquest trencaclosques que és la novel·la: el drama de l’ocupació del territori per part d’Israel i la submissió dels palestins i la deshumanització de l’enemic. Bassam i Rami s’adonen que el seu enemic és humà i pateix com a tal i, per això, uneixen esforços per acabar amb l’ocupació que tot ho determina. 

Apeirògon ens fa sentir la por de travessar un control amb soldats que poden ser arbitraris i de rebre un tret en qualsevol moment, però també la por a tenir un nom proper en els atemptats suïcides en plena ciutat. McCann no narra des de l’equidistància, ens explica que l’ocupant i poderós és Israel, però narra la història des de la ment i la vivència de persones humanes jueves i palestines. 

 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic