Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Roser Porta

Roser Porta

Filòloga

 

 

Rey i la rentadora




Ho he descobert tard, ho admeto, però les coses van com van. I m’ha agradat. En línies generals, amb moments de tot, però m’ha agradat. I m’he trobat un dia veient El ascenso de Skywalker en un cine comodíssim, amb un so exageradament alt això sí, envoltada d’espectadors petits, mitjans i grans. Em trobo assistint a batalles a velocitat de videojoc i aplaudint com una (no un) jedi lluita amb el mal absolut i el venç. Rey té un lloc d’honor dins la galeria d’heroïnes modernes, de Vaiana a la filla d’Astèrix que arriba en breu. Interessant que la gent jove i petita surti amb la seva imatge amb les dues espases jedi creuades al cap.
Aquesta pel·lícula, pensada per combinar amb la Play i amb el Lego, no és la que més m’agrada, com dedueixo que és normal, m’enganxen més les antigues que vaig veient a poc a poc. Darth Vader tornant-se dolent per evitar un destí que acaba arribant, una autèntica metamorfosi, mutant per amor. El mestre Yoda explicant que “la por condueix a la ira, la ira porta a l’odi, l’odi porta al patiment, i el patiment al costat fosc”.
Filosofia oriental, mitologia clàssica, política, sociologia... a part d’aventura i lluita. Molt interessant. Ja ho sé, a bones hores, però les coses van com van i cadascú topa amb el que pot o vol quan les circumstàncies ho fan possible.
Les circumstàncies, o sigui un individu mitjà que adora la Play, em fan conviure també amb un altre lluitador incansable: Assassin’s Creed, un joc d’aventures que té com a escenari Grècia i Egipte, entre altres. Acció en un escenari històric. Mentre l’individu juga, una amiga molt artística es mostra fascinada per l’escenografia del joc i explica que el seu fill, ara ja universitari, els va sorprendre fa temps quan visitaven Florència; coneixia alguns edificis per haver jugat a l’Assassin’s. Història de l’art diferent. 
Mentre descanso d’espases jedi i salts per les teulades m’escapo a una sessió de La hija de un ladrón, duríssima pel·lícula de Belén Funes que roda pel cap durant com a mínim una setmana. 
I penso en l’Oriol Ripoll. Ripoll és un especialista en jocs, en gamificar-ho tot per aprendre millor; curiós fins al límit i molt bon comunicador, ensenya a crear videojocs a la universitat i té una empresa per transformar en joc i en experiència qualsevol aprenentatge o procés. 
Recordo un comentari seu l’estiu passat sobre els docents, aplicable als adults en general, de fet: “Mirem els videojocs com les nostres padrines es miraven la màquina de rentar, amb desconfiança i recel. Això no és bo, això no pot anar bé. En lloc de provar-ho, d’aprofitar-ne la narrativa, d’utilitzar-los amb un sentit i aprofitar-ne els aspectes positius i motivadors per al cervell".

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte