Ja em disculparan els Molt Il·lustres consellers generals, però la darrera sessió van protagonitzar tot un rídicul parlamentari. Abans del debat de totalitat del pressupost, el Consell General va haver de debatre i votar dues proposicions legislatives que pretenien modificar la mateixa llei, la de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, coneguda també com a Regla d’or. Sí, es van debatre les propostes presentades, d’una banda per Demòcrates i Ciutadans Compromesos, i de l’altra per Concòrdia. I es van haver de debatre les dues, tot i que en el seu dia, veient que la majoria havia presentat també un text, el president del grup turquesa, Cerni Escalé, va assegurar que retirarien la seva per no malbaratar recursos del Consell General i temps. Sincerament, em va sorprendre l’argument esgrimit per justificar el fet d’haver mantingut la proposta i fer-la arribar al ple: “per coherència amb el treball fet” pel grup, va venir a dir la consellera que defensava la proposta, Maria Àngels Aché.
Si haver arribat fins aquí ja em semblava ridícul, ja no us explico el fet que un tercer grup parlamentari, en aquest cas Andorra Endavant, votés favorablement a les dues proposicions. Ja sé que estava cantat que només s’acabaria prenent en consideració la presentada per la majoria, però votar sí a les dues és dir que es volen treballar els dos textos, i això encara em sembla més ridícul. Què faríem amb dues lleis diferents que legislin el mateix? Seria el súmmum de la ineficàcia i la ineficiència parlamentària i legislativa.
Pel bé de la política i del sistema, i per deixar de contribuir a la creixent desafecció, situacions com la de tot just fa una setmana estaria bé que no es repetissin.
