Risc

Incórrer en un risc pot ser positiu. Si no es concreta, la recompensa que rebrem serà major.

Risc, risc i més risc. Aquesta paraula ens envolta quan anem a esquiar, practiquem ciclisme, contractem un fons d’inversió, comprem accions… Encara que semblin situacions molt diferents, l’essència de la paraula risc és present en totes aquestes activitats i en moltes més.

I què és el risc? En les matemàtiques, i en concret en el camp de l’estadística, el risc d’un esdeveniment és la probabilitat que succeeixi un fet no esperat. En altres paraules, el risc és la probabilitat que passi una cosa que no esperem que passi. Per exemple, si pensem d’anar a esquiar, el risc d’esquiar seria la probabilitat que tinguéssim un accident practicant aquest esport tan meravellós. Quan pugem il·lusionats al telecadira esperem poder esquiar satisfactòriament sense cap accident, per tant, no esperem tenir un accident.

El risc pot materialitzar-se o no, és a dir, acabat el dia d’esquí podem saber si estem a l’après-ski celebrant-ho o a l’hospital de Meritxell amb la cama embenada. D’aquí podem extreure la principal característica del risc i és que involucra incertesa o atzar. Fins que no es materialitza, el risc només són probabilitats (números) en la nostra ment.

Un altre aspecte del risc és que s’aprofita de la percepció esbiaixada de nosaltres mateixos. En altres paraules, i seguint l’exemple anterior, si ens considerem a nosaltres mateixos com a bons esquiadors i esquiem per fora pistes, tindrem més probabilitat de tenir un accident (risc) si en realitat no som tan bons com creiem. Per tant, la percepció errònia de nosaltres mateixos fa que infravalorem el risc, és a dir, li donem menys importància de la que caldria. Se solen titllar de temeràries les persones que infravaloren el risc. I per òbvia que sembli la situació anterior, és important recordar que la crisi financera internacional derivada del mercat immobiliari que va esclatar als EUA el 2008 es resumeix en una infravaloració del risc.

El risc que els inversors petits i mitjans troben als mercats financers s’anomena risc de mercat. El risc de mercat és que un instrument financer es comporti de manera contrària a la que nosaltres volem (esperem). Per exemple, comprar accions d’una empresa i que el preu d’aquestes accions comenci a baixar. Quan comprem les accions esperem que el preu pugi per poder vendre-les a un preu més alt en un moment posterior en el temps.

A tot això, hi ha alguna cosa positiva a incórrer cert risc? Tenint en compte que el risc té un aspecte abstracte fins que es materialitza, si no arriba a materialitzar-se durant l’esdeveniment, la recompensa que rebem és major. Seguint amb l’exemple de l’esquí, si som esquiadors poc adaptats a baixar pistes difícils i aconseguim arribar sans i estalvis a l’après-ski, estarem molt més contents que si ens haguéssim limitat a baixar les pistes fàcils. Aquesta situació també pot aplicar-se als mercats, traduint-se en la frase “més risc, més rendibilitat”. Córrer més risc en una inversió implica assimilar variacions més grans en el preu de l’instrument financer durant la vida de la inversió. En altres paraules, tant podem guanyar molt (arribar sans i estalvis a l’après-ski) o també perdre molt (despertar-nos a l’hospital). La capacitat de gestió del risc és l’element determinant en el transcurs i desenllaç d’esdeveniments, tant en els mercats com en la vida quotidiana.

Referenciant la mítica frase de Quevedo, “poderoso caballero es don Dinero”, podríem versionar-la tal que seria “poderoso caballero es don Riesgo” i, per sort per a nosaltres, el podem calcular i predir.