Robocop Superstar

Ahir, dia de Meritxell, per celebrar com cal la diada, a falta de produccions andorranes disponibles al meu abast amb les quals pogués retre un homenatge al nostre país, i animat per estrenes de (directe o indirecte) caràcter religiós al Festival de Venècia (la sèrie The Young Pope, de Paolo Sorrentino, o el nou film de l’actualment incendiari Mel Gibson, Hacksaw Ridge), vaig decidir fer una sessió de cinema religiós. Una mica sui generis, això sí.

En comptes de triar clàssics atemporals de la Setmana Santa televisiva (Ben-Hur, Els deu manaments o La túnica sagrada), vaig decidir tirar per pel·lícules que tracten el tema religiós de manera menys directa i de vegades més interessant.

Hi ha nombrosos exemples de pel·lícules amb lectures o al·legories religioses que potser no veiem en un primer visionat. Però potser és el cinema fantàstic o de ciència-ficció un dels terrenys més fèrtils en al·legories religioses. Posem per cas Matrix, en què el protagonista, Neo, és l’escollit per alliberar la raça humana i obrir-los els ulls a una nova realitat, i se sacrifica i ressuscita per aconseguir el seu objectiu a través d’unes habilitats sobrehumanes.

Lligat a la figura d’un salvador amb capacitats sobrehumanes tenim el pioner dels superherois, Superman, tant en l’adaptació del còmic que va dirigir Richard Donner com en la més moderna El Hombre de Acero. Superman és enviat a la Terra i adoptat per una altra família, i utilitza els seus poders per salvar la humanitat i servir d’exemple de comportament als humans. Els lligams amb Moisès i Jesucrist són evidents, i en la versió de Zack Snyder encara són menys subtils perquè marca l’edat d’inici dels seus “miracles” als 33 anys i utilitza imatgeria cristiana en molts dels seus plans (vols amb els braços en creu o, atenció espòilers, referents pictòrics religiosos en el moment de la seva mort a Batman v Superman).

Però un exemple que potser no és tan evident però és dels millors és Robocop (l’original de Paul Verhoeven, no l’infame remake). En el film Murphy és assassinat amb els braços en creu per tornar a la vida convertit en alguna cosa més que un humà, però lluita per mantenir el que el converteix en home. A més, en una de les escenes finals sembla que camini sobre unes aigües tacades de sang, en referència a l’aigua que es converteix en vi.

Potser la pròxima vegada que facin un cicle de cinema religiós a la tele podrem trobar aquests o altres exemples a les nostres pantalles. Segur que seguirem el cicle amb interès renovat.