S’ha produït una revolució a l’Hèl·lade. Grècia es fa moderna, i ho fa seguint els passos de Talos, gegant de bronze fabricat pel déu de la forja, Hefest, i que va servir –segons el mite– per protegir l’illa minoica de Creta de possibles enemics que la volien envair per mar. La versió del segle XXI es diu Mark One, i és un robot antropomòrfic de l’empresa Axl Imperial.
Contràriament al seu avantpassat mitològic, el nostre nou amic està destinat a substituir l’humà dins l’àmbit de la fabricació industrial. Els seus arguments de venda són una bona capacitat per aixecar pesos i una resistència sobrehumana. Els factors que la publicitat no esmenta, però que podem intuir que podrien resultar interessants per als amos de les fàbriques a Grècia, són que aquest robot està realment disponible i que se’n poden fabricar tantes unitats com calgui. Cal dir que la població grega pateix, a hores d’ara, una manca estructural de mà d’obra. Les generacions més grans i nombroses del baby boom estan envellint, mentre que molts joves formats s’han hagut d’expatriar per buscar feina a l’estranger durant la crisi econòmica recent. No semblen pas tenir ganes de tornar. Costa, doncs, trobar el personal necessari perquè la indústria grega pugui funcionar, i per aquest motiu, la temptació de substituir l’humà per una màquina.
Grècia no és el primer país que es troba en aquesta situació. El Japó va ser un predecessor, tant pel que fa a l’envelliment de la població com a la idea d’introduir la robòtica a les fàbriques i en altres àmbits on sigui necessària.
Seria possible implantar autòmats per fer tasques comercials aquí a Andorra? De fet, no només és una possibilitat, sinó que és una realitat. Ho és en un sector econòmic tan important com la banca, en què s’estan reemplaçant els treballadors humans per caixers automàtics, aplicacions al telèfon mòbil i, allà on és possible, aplicacions d’intel·ligència artificial que augmenten la productivitat dels pocs humans que queden dins el sistema. Tot es fa, és clar, invocant la modernitat del procediment i la comoditat per al client. És un argument acceptable en part, ja que avui en dia podem demanar operacions bancàries des de casa i sense que sigui en horari d’oficina. Alhora, podem sospitar que aquestes no hauran estat les úniques preocupacions dels dirigents.
El problema de mà d’obra aquí a Andorra s’està fent notar en els sectors del comerç i de l’hostaleria. Si mai hi hagués un possible terreny fèrtil per aplicar la robòtica a les Valls, és en aquests àmbits. Seria la manera de reduir aquesta necessitat eterna de fer venir nous treballadors des d’altres indrets del planeta, amb totes les conseqüències que coneixem. Potser demà no tindrem hotels càpsula a l’estil de Tòquio, ni tots els restaurants convertits en self service amb expenedors automatitzats, encara no. Però pot ser que, avui, alguns ja hi vagin pensant.