Roda de Ribagorça

Recomano sempre d’anar a Roda pel nord i entrar a la vall de l’Isàbena per Bonansa. Aquesta incursió per tramuntana ens permetrà entendre l’evolució del comtat de Ribagorça des del Pirineu i poder aturar-nos una estona per admirar l’antic monestir benedictí d’Obarra. 
Com moltes altres comunitats benedictines, Obarra s’alçava prop d’un congost, entre muntanyes i al fons de la vall, aprofitant un racó fèrtil per al conreu i el curs d’aigua per a la primordial pesca de la truita.
Aigües avall, quan les muntanyes s’obren i formen una vall ampla, apareix damunt d’un turó l’antiga ciutat de Roda d’Isàbena, primitiva capital de la Ribagorça i del seu també històric bisbat. La Roda d’avui és un destí de turisme cultural, el que s’allunya de les masses, vol certa tranquil·litat, singularitat i se sent erudit. No hi trobarem cap parc temàtic però sí una endreçada població que en temps antics havia senyorejat tot un país muntanyenc que no arrufà el nas per estendre el seu domini cap al sud. Al capdamunt de Roda hi trobem una plaça presidida per la imponent església, tota una catedral, amb el seu pòrtic i campanar barroc que amaguen la veritable joia de l’edifici, la seva part romànica, pura, sense cap altre més afegit que els descrits, uns retaules interessantíssims i el cor, tot sencer, que trobarem al seu interior.
La nau principal abriga la cripta que durant anys va acollir en un lloc principal les relíquies de Sant Ramon, el bisbe sant d’aquesta antiga diòcesis. El seu culte devia ser una aturada obligatòria en les diferents rutes de pelegrins que hi havia entre moltes esglésies que allotjaven també cossos de dones i homes sants. El culte a les relíquies és tan antic com el cristianisme.
El temple allotja diferents mostres d’art que van poder salvar de l’espoli perpetrat per René Alphonse van den Bergh, conegut en el món de l’art i de la premsa sensacionalista com a Èrik el Belga, possiblement el delinqüent més famós d’obres d’art sacre que coneixem en les nostres latituds. En la petita exposició que trobem a l’interior de l’església podem contemplar el que resta de la cadira de Sant Ramon, obra del primer romànic, que va ser trossejada per aquest famós lladre i els seus col·laboradors. Sap greu el protagonisme que encara avui rep aquest personatge que sembla haver-se convertit involuntàriament en un reclam turístic. 
L’absis del segle XII, just i petit, és possiblement un dels espais més encantadors del recinte, que avui aprofiten parcialment com a terrassa d’un silenciós restaurant com altres que trobem nord dels Pirineus enllà.
Avui, Roda perviu convertida en una parròquia de muntanya sense oblidar el seu passat catedralici que es recorda als visitants. La visita ens transporta a aquella època que des d’aquest indret, avui considerat marginal o perifèric, es dominava tot un país anomenat Ribagorça.