Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Robert Lizarte

Robert Lizarte

Divulgador històric i campaner

 

 

Rogatives




L’aigua sempre ha estat un bé molt preuat i indispensable. Sense aigua, no hi ha vida, no hi ha plantes, no hi ha verdures, en definitiva, no hi ha agricultura. Avui en dia, la seva escassetat la fa encara més preciosa. L’aigua des de temps immemorials també ha estat element simbòlic d’incomparable valor en les diferents cultures del planeta.  És considerada com un element purificador per a la gran majoria de religions i cultes.
Algunes d’aquestes religions (cristians, jueus, musulmans, hindús) utilitzen l’aigua especialment preparada per a aquesta finalitat. També creuen que algunes fonts o brolladors són sagrats o afavoridors. Molts temples cristians antics estan ubicats al costat de brolladors d’aigua o rius, tal com sembla en el cas del santuari de Sant Antoni de la Grella, a la Massana. També des de temps immemorial, per poder “dominar el temps” i tenir pluja, la humanitat posava la mirada als cels i als déus. És així com els sacerdots de totes les religions han intervingut com a mitjancers entre el poble i els déus. A casa nostra aquestes intervencions es feien sota el nom de: rogatives. Les rogatives són pregàries molt solemnes que es fan per demanar la pluja i també per a demanar que s’acabi. A vegades també servien per demanar acabar amb les plagues dels camps, com ara erugues o insectes.
A l’antiga Roma ja es feien festes amb processons pels camps per aquest fi. A casa nostra, i més concretament a Encamp, al recull de costums i celebracions recollits dins la Consueta de 1696, el seu autor, mossèn Ignasi Coromines, doctor en Dret i Vicari perpetu de la parròquia, ens parla directament d’aquesta setmana de rogatives que es feia cada any per tal de demanar el favor del Cel envers els habitants del poble i de les seves collites. No era pas una pràctica o costum exclusiu d’Encamp, es feia arreu. 
Es feia una professó durant cada dia de la setmana i s’anaven visitant i celebrant cadascuna de les ermites de la parròquia: Sant Marc, Sant Miquel de la Mosquera, Sant Jaume dels Cortals, Sant Romà de les Bons, Sant Romà de Vila i el darrer dia tots els parroquians d’Encamp (i d’altres parròquies que s’hi volguessin afegir) pujaven en solemne professó a trenc d’alba, amb atxes i resant les lletanies i el Rosari, fins al Santuari de Meritxell on devotament demanaven favors especials a la Mare de Déu. 
Sembla que aquest costum es practicava des de temps remots, ja que la Mare de Déu de Meritxell era especialment miraculosa i encara més amb els temes meteorològics, sent venerada molt especialment per tal de demanar el seu favor envers la pluja tal com ens explica Narcís Camos dins la seva monumental obra El Jardín de María plantado en el Principado de Cataluña, impressa a Barcelona el 1657. Dins del Bisbat d’Urgell trobem escrit: “Nuestra Señora en Meritxel, en San Saturnino de Canillo en el Valle de Andorra, la qual està en un lugar llamado con ese nombre, y es sufraganea de Canillo. Es muy devota, y la visitan por necessidades de agua, de Santa Eulalia de Encamp y de la parroquia, con que experimentan los deseados consuelos en estas y otras necessidades”. A tall informatiu, dins d’aquest recull l’autor diu que hi ha dos santuaris marians més al país: Nostra Sra. del Pui, a la Massana, i Nostra Senyora a les Escaldes (podria tractar-se de l’antiga església?) però no hi ha cap rastre del Santuari de Canòlich a Sant Julià de Lòria.
A les rogatives hi participava tot el poble, ja que els anava la vida. Després de cantar totes les lletanies i haver fet les oracions pertinents, des del Comunidor (o el pedrís depenent del poble) es beneïa tot el terme. A la Consueta no s’especifica si treien algun sant en particular per intercedir prop de Déu i demanar el seu favor, tal com sembla que és costum en altres indrets. Una vegada havien acabat la setmana de les Rogatives, (que anaven més o menys des d’abril fins al maig) es feia una solemne missa d’acció de gràcies a l’església de Sant Marc i Santa Maria. Aquest és un costum que perdurà a algunes parròquies fins ben entrat el segle XX.  

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte