No sé si us n’heu assabentat però tenim un artista andorrà a les semifinals del concurs de música en català Sona9. Aquest és el concurs musical més important dels territoris de parla catalana, organitzat per la revista Enderrock, Catalunya ràdio i Televisió de Catalunya amb els suports dels departaments de Cultura i Joventut de la Generalitat de Catalunya. I he dit un artista, però en són cinc, cinc nois joves amb un talent infinit que van tocar dissabte passat a la Plaça dels Màrtirs de Vic, dins de la programació del Mercat de Música Viva, en una de les quatre semifinals que determinaran els sis finalistes i que se celebrarà el mes d’octubre vinent. Ells són Rokyo, l’alter ego de Roc Tarruell.
Amb els seus temes autoproduïts i autodistribuïts a les xarxes i plataformes digitals, està començant a arribar a les orelles de molta gent. Les seves cançons ja aborden les 5.000 escoltes a Spotify, les seves situacions quotidianes, els seus enamoraments platònics al tren, els seus amors no correspostos. Ho fa amb molta gràcia, fins al punt d’haver creat un personatge, la imatge del qual també reforça en els seus videoclips i actuacions en directe.
El concurs Sona9 ha estat la catapulta de moltes carreres discogràfiques, unes més reeixides que d’altres, però en la llista dels seus premiats s’hi poden llegir noms de gran importància en la música en català, Sapo, Sanpedro, Quim Vila, Miquel Abras, La iaia, Manel, que va guanyar l’edició del 2007, Joan Dausà, The Mamzelles, conjunt on militava la Paula Ribó, més coneguda com a Rigoberta Bandini, els meus amics Copa Lotus i més recentment Maria Jaume i Figa Flawas, aquests últims s’han fet un fart de tocar aquest estiu per tot arreu. No es pot negar que guanyar el Sona9 és una bona plataforma de llançament.
En la llista d’artistes que acabo de mencionar he deixat d’esmentar-ne un a propòsit, l’artista que va guanyar l’any 2005, l’andorrà Lluís Cartes i, si em permeteu, els Fluxes, que érem el conjunt que l’acompanyàvem en directe i els que vam enregistrar els discs que van venir a continuació d’aquell premi, Fano Pallarés, Jan Cartes, Òscar Llauradó i jo mateix.
Divuit anys després d’aquella fantàstica experiència tornem a tenir l’oportunitat de veure un grup andorrà a la fase final d’aquest concurs. Pel que m’ha explicat el mateix Roc, i el Sr. Joan (teclista de la banda) l’actuació a Vic va anar molt bé, i en els vídeos que he pogut veure se sent el públic corejant la tornada de les cançons en una plaça plena a vessar.
Donem-los tot el suport que es mereixen des d’aquí perquè estan a la recta final d’una cosa que pot ser molt important per a la seva carrera.
