Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Ferran Goya

Ferran Goya

Enginyer

 

 

Rompre el silenci




A molts de vostès Mediator no els dirà res; és el nom d’un medicament destinat als diabètics, però sovint prescrit com a talla-fam en dietes d’aprimament. El fabricant d’aquest medicament, els laboratoris Servier, va ser condemnat el març de 2021 a una multa de 2,7 milions d’euros en un procés en el qual també es  condemnà l’agència de seguretat del medicament francesa. Malgrat la ridícula condemna monetària i que cap dels responsables trepitjarà la presó, la justícia francesa els fa responsables de centenars de morts per haver dissimulat les propietats anorèxiques i els perillosos efectes secundaris del medicament. És cert que hi ha també en joc indemnitzacions de 180 milions d’euros i una reclamació de la seguretat social francesa i de diverses mútues de 450 milions d’euros.
El 2007 la doctora Irène Frachon, pneumòloga del CHRU de Brest, troba que molts dels seus pacients amb hipertensió arterial pulmonar (HTAP) i valvulopaties prenien el medicament en qüestió. La coincidència la sorprèn, té uns indicis, però dubta, no és ni farmacòloga ni cardiòloga. L’any 2009 ja n’havia recollit onze casos molt greus. Porta el cas davant l’agència francesa del medicament sense ser escoltada,  encara que al novembre de 2009 l’agència suspèn l’autorització de venda de Mediator. A Espanya i Itàlia ja havia deixat de vendre’s el 2003 i 2004 respectivament.
El 2010 la doctora Frachon publica Mediator 150 mg. Combien de morts? La primera edició és retirada a causa del subtítol. Aquest episodi es gira contra l’empresa farmacèutica i a partir d’allí esclata l’escàndol Mediator: amb una missió d’informació del Senat francès, sospites de tràfic d’influències i un macroprocés que ha durat deu anys. 
Aparentment semblaria que el coratge de David ha guanyat la prepotència de Goliat. Però els guanys de la venda de Mediator, que durant trenta anys van consumir més de cinc milions de francesos, són infinitament superiors al càstig que ha rebut el segon grup farmacèutic francès. Què pot fer un llibre escrit per una pneumòloga contra els milers de milions de dòlars que es gasta la indústria farmacèutica en publicitat, en patrocinis i en tantes altres coses?
Què pot fer una minoria contra l’espiral de silenci (E. Noelle‑Neumann, 1977)? Els individus, per no trobar-se aïllats, renuncien al seu propi judici i adapten les seves conviccions en conseqüència. S’instal·len, com es diu ara, en la “zona de confort”. 
Tot això ho recordava jo visionant la declaració del professor Joan-Ramon Laporte al Congreso de los Diputados. També vaig recordar la cançó de Raimon: “Jo vinc d’un silenci/ Que la gent romprà.”
Cal molt coratge per rompre, com va fer la doctora. Frachon, com ara ha fet el metge farmacòleg català, ha trencat un silenci còmplice.  Un coratge que hauríem d’agrair.
Suposo que a aquestes alçades no li sorprenen a Laporte les desqualificacions que ja ha començat a rebre per part de l’ortodòxia mèdica, de la burocràcia sanitària i de les revistes finançades per la indústria farmacèutica. 
Dir la veritat té un preu quan es diu el que la majoria no vol sentir. Probablement no totes les afirmacions de Laporte estan prou sustentades; però tampoc ho estan moltes de les canviants afirmacions de la comunitat científica que venim sentint des de sempre i que són tractades amb total indulgència pels ensabonadors i massatgistes dels Goliats.
Perquè al cap i a la fi tots hauríem de ser capaços de triar entre acatar el silenci o rompre’l. I també rebel·lar-nos contra la permanent inèrcia que ja denunciava Ibsen en L’enemic del poble.

 

 

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte