Al llarg dels 740 anys d’història del nostre petit i estimat país, no hem conegut –dins les nostres benaurades fronteres– cap guerra o conflicte armat gràcies, potser, a aquella màxima tan assenyada que el nostre intel·lectual més destacat de la Il·lustració, el reverend Antoni Fiter i Rossell, ens escrivia aquell ja llunyà any 1748 –amb sàvia prudència ahir i sorprenent actualitat avui– a tots els andorrans: “En temps de Guerra entre Fransa y España no demostrarse ab particulariat parcials de una corona, contra dela altra, sino conservar sa neutralitat.”

I així ha estat en quasi tres quarts de mil·lenni. Però abans del nostre naixement com a país, és a dir, abans de la signatura del primer pariatge (1278), tractat que conferia el merum imperium als dos senyors que encara avui exerceixen el càrrec de caps d’Estat, sembla que no hi regnava tanta pau…

No m’estic referint a les guerres púniques, on dubto que els nostres avantpassats, els andosins, fossin sotmesos per Anníbal. Als andorrans no ens sotmet ningú! Em refereixo a la batalla de Roncesvalles, aquella que va tenir lloc l’any 778 al Pirineu entre l’exèrcit de Carlemany i els vascons.

Segons la famosa cançó de gesta francesa del segle XI, la Chanson de Roland, sembla que aquest enfrontament va tenir lloc al pas de Roncesvalles –Orreaga, en basc–, a l’actual Pirineu navarrès. Però no és això el que pensava Marcel Baïche, professor a la Sorbona, que amb motiu del 1200 aniversari de la batalla –es va commemorar al 1978– va trasbalsar el món acadèmic amb una tesi que no situava la batalla a Roncesvalles, sinó a Andorra!

Com molts seguidors del medievalista francès Joseph Bédier –que havia proposat la tesi el 1908–, Baïche pensa que no ens hem de creure tot el que narren les gestes, relats que, a vegades, poden haver estat objecte d’invencions dels joglars, llecs o monjos (sobretot agustins!) que les van escriure.

Així doncs l’any 778, Carlemany, que aleshores era rei dels francs i no emperador, els seus dotze nebots i els 3.000 genets que l’acompanyaven, per on sembla que van passar va ser pel nostre petit país, on fins i tot van lliurar alguna batalla, com la que defensa Baïche que va tenir lloc a prop de Sant Antoni de la Grella (la Massana), a la Serra de l’Honor, el nostre estimat esperó massanenc.

Per alguna cosa es diu Serra de l’Honor! Segons la llegenda, perquè va ser on els nostres avantpassats van guanyar la batalla contra els sarraïns després de l’arenga que Carlemany els va adreçar tot assegurant-los que si guanyaven als moros, seria la serra de l’honor dels andorrans! I els moros van sortir del nostre país –segons Baïche– per la Seca (Sant Julià de Lòria), la Meca (Ordino) i les Bons (Encamp). I el gran Carlemany, que “dels alarbs ens deslliurà”, va descansar al Pui d’Olivesa (Sant Julià de Lòria), els soldats a Can Diumenge (Engordany) per marxar finalment per Fontargent (Canillo). Però això ja són figues d’un altre paner o, simplement, una altra chanson…