Rutes turístiques inesperades i literàries
L’altra dia un amic va decidir plantar-se davant dels desgavells turístics. Volia anar a estiuejar al mateix lloc de cada any i s’ha trobat que no només gairebé no hi quedaven places disponibles, sinó que a més a més els preus dels allotjaments s’havien incrementat un 30% respecte a la temporada passada. Ha optat per una altra zona també de litoral més raonablement assequible.
—Per cert, quin és aquest poble que s’ha encarit tant? —em vaig encuriosir.
—Peníscola.
—És clar, no m’estranya.
—Això, per què?
—No veus Joc de trons, oi?
I així un dia rere l’altre. Una amiga de la infància em reconeixia que se n’havia anat fins a Fjällbacka, una petita ciutat perduda de la costa sueca, només perquè és molt fan de la Camilla Läckberg i volia passejar pels carrers on transcorren les seves novel·les. Fins que no va reconèixer ser entusiasta de l’autora, els fjällbackardens —m’invento el gentilici— no van entendre la seva elecció turística entre tot el ventall de possibilitats que posseeixen millors puntuacions al Tripadvisor suec.
I en una enquesta particular posterior m’he trobat una cinèfila que en el seu viatge a Tunísia es va trobar visitant de manera inesperada Mos Spa (Planeta Tatooine), una de les localitzacions de La guerra de les galàxies; o una entusiasta de la ciutat d’Edimburg que va fer parada obligada a The Elephant House per comprar unes llibretes, no perquè fos una addicta a Harry Potter, sinó perquè ho érem alguns dels seus companys lletraferits. Fins i tot hi ha qui m’ha confessat el seu propòsit de recalar, per imposició infantil inapel·lable, al castell de Frozen (cortesia d’Eurodisney).
En el meu cas el maridatge cultural que conservo amb més emoció va ser passejant pels boscs de Brocéliande, a la Bretanya, amb la meva germana que just havia llegit les llegendes artúriques i vaig sentir que em desplaçava, amb les seves explicacions, per les mítiques vides de Ginebra, de Merlí, Morgana o Lancelot, sent a cada passa una mica més a prop de la recerca del Sant Greal.
M’agraden molt els llocs que es redescobreixen o que, simplement, llueixen una mica més gràcies a les obres de ficció. M’agrada molt visitar-los i més encara si aprofiten l’interès que han despertat en el públic que primer els ha imaginat en un llibre o contemplat —una mica maquillats— a les pantalles. És per això que quan m’he assabentat del projecte, no faig més que contar els dies que resten perquè s’inauguri la ruta literària inspirada en el llibre del meu estimat Joan Peruga, Últim estiu a Ordino, que espero que em permeti contemplar amb ulls renovats el meu poble d’adopció.