No és igual saber les coses que que alguna altra persona te les digui. Si tenim un pare, una mare o un avi que va morir de càncer, o que va tenir un infart o que pateix Alzheimer, sabem allò que tenim més números de patir aquestes malalties, però tampoc té per què. Hi ha estudis genètics que et poden avançar si el dia de demà en tindràs alguna d’aquestes o d’altres. (Quina por! Com allò de la bola de cristall!) Realment tampoc t’asseguren res, i et diuen allò que ja saps, que pots arribar a patir-les. T’ho diuen per escrit i firmat per un metge, la qual cosa et fa plantar les orelles i agafar-t’ho més seriosament. Aquí al Principat també hi ha clíniques que fan aquests estudis amb l’objectiu de planejar-te un estil de vida i una dieta com a mesura preventiva. Seguir aquest modus vivendi tampoc t’assegura que no et posaràs malalt, però almenys et recomanen tot allò que et pot venir bé per al cos. No cal fer tampoc analítiques. Als mateixos paquets de tabac et diuen com de dolent és per a la teva salut empassar-te aquest fum. També és de tothom conegut que l’exercici físic i l’aliment verd és el més saludable. I ho sabem, però fins que algú amb bata blanca no ens adverteix dels perills (que ja sabem) que podem patir i ens els personalitza, no en fem cas i no ens posem les piles. Per tant, ja que és a les nostres mans portar una vida saludable, aquells a qui ens venç el sofing, les begudes que darrere del zero tenen un munt de sucre, el pastís, les galetes o les patates fregides, hauríem de passar per un estudi d’aquests que ens alerta dels riscos amb nom i cognoms. Però, com que res és segur, continuem amb l’excusa de “si t’ha de passar, et passarà”.
