Coincidirem que llegir i saber llegir és fonamental per a la vida. Com també ho són les matemàtiques. I també coincidirem que no n’hi ha prou de reconèixer les lletres i les paraules. Cal entendre també què volen dir en un context, en una frase. De la mateixa manera que no n’hi ha prou d’identificar els números, sinó que també cal saber-los utilitzar, sumar i restar.
La paraula escrita és una via de comunicació importantíssima. A través de la lectura s’accedeix a multitud de coneixements imprescindibles per al dia a dia (a part d’aventures meravelloses). També les matemàtiques són imprescindibles. I malgrat procurar fer servir un llenguatge accessible, diàriament podem trobar casos en què algú no ha sabut llegir el que es deia, o ho ha interpretat erròniament, de la mateixa manera que trobem qui no sap tornar el canvi en una operació de compravenda si la màquina no li fa la resta.
Treballant en premsa escrita ho podem comprovar als comentaris que deixen els usuaris, especialment a les xarxes socials. Alguns et fan dubtar de si s’ha escrit bé, o no s’ha entès, o directament no s’ha llegit. Un exemple molt clar del que dic el trobem amb les notícies relacionades amb les estadístiques dels salaris mitjans, medians i modals, en què sempre hi ha qui diu que no pot ser que el salari mitjà sigui el que es diu que és i directament no entra a valorar els medians i modals perquè senzillament no sap què volen dir ni fa l’esforç de llegir la notícia, on normalment s’explica la diferència.
Els periodistes ens equivoquem, és clar que sí, però no se’ns pot responsabilitzar que no es llegeixi ni se sàpiga llegir.
