M'agradaria comentar una cosa que fa temps que està donant voltes al meu cap i té a veure amb el nostre comportament en el món d'internet, concretament, en els mitjans de comunicació. Què vull dir amb això? De quina manera ens relacionem amb les notícies que consumim. Si us hi fixeu, no m'interessa parlar d'informació, perquè cada vegada que em plantejo això, em sorgeix la següent pregunta: què se suposa que és estar informat, llegir una notícia?
Diria que no. Cada diari, programa de ràdio i canal de televisió, si parlem dels mitjans tradicionals, té la seva pròpia línia editorial, i això acaba donant per resultat que segons on llegeixi o senti una notícia, tinc una part d'aquesta informació. Al final, la conclusió a la qual arribo és que la informació és com les opinions, tots les buscarem on sabem que sonaran millor, segons el que volem sentir. Però el que em preocupa de veritat, i és aquí quan parlo de la relació que tenim amb les notícies és això: realment escoltem, realment llegim, o simplement ens limitem a passar, de manera ràpida i en diagonal, pel titular perquè el que ens crida l'atenció és una altra cosa?
Si en aquests temps ja tenim un gran problema per poder discernir si el que consumim és cert o no, què passa quan ni tan sols ens importa perquè el que estem buscant es troba en un altre lloc? I em direu, on? Fàcil. En els comentaris. Ara, sembla que cada vegada que entrem en la publicació d'una notícia, la nostra primera reacció és llegir els comentaris de la gent que, segurament ha fet el mateix que nosaltres. El resultat d'això: tothom opina sense tenir ni idea. Llavors, el biaix de confirmació s'amplia, perquè com més crits hi hagi, més ens convencem que allò en què creiem és cert. El resultat d'això: el que sigui que hagi succeït passa a un segon pla i l'única cosa important és la nostra opinió sobre el fet.
Un fet que segurament desconeixem al 100%, per no dir al 50%, si comptem que el mitjà en el qual ens informem ens conta la seva part de la veritat, i a més ni tan sols ens prenem els dos o tres minuts que normalment ens portaria llegir una notícia. I actuem com a tafaners, i fem safareig, perquè estem massa acostumats a donar per fet que les nostres opinions li importen a algú, quan el millor seria que no ens importessin ni a nosaltres mateixos. Però d'això es tracta les xarxes socials. Els draps bruts ja no es renten a casa, es criden als quatre vents i amb el volum ben alt.
La famosa frase “prefereixo mantenir la boca tancada i que pensin que soc idiota a obrir-la i que ho confirmin” ja no té cap sentit, perquè el valor de la intel·ligència fa molt temps que està desestimat. Mentrestant, els comentaris es compten per milers.
Que aportin una cosa interessant seria, definitivament, notícia.
