Vull parlar d’aquest nou pòdcast. Però va ser, el passat, un cap de setmana de grans pèrdues per al món de la cultura als nostres estats veïns i de retruc per a la cultura global, ja que els dos finats han estat figures clau en els seus camps. D’una banda, Jane Birkin: la musa anglesa dels anys seixanta, la que va ruboritzar una generació amb els gemecs sobre l’òrgan Hammond del Je t’aime, moi non plus, parella de Serge Gainsbourg i vinculada a França des de ben jove. Sense entrar en detalls m’agradaria recomanar-vos que escoltéssiu l’àlbum Histoire de Melody Nelson de Gainsbourg, amb la portada i la cançó principal protagonitzades per Jane Birkin. No arriba a la mitja hora i és una joia. 

L’altre que ens ha deixat és el genial Francisco Ibáñez, el dibuixant de còmics més hilarant que he llegit. 

He de dir que no soc un gran lector de còmics. Ho feia quan era petit amb els Mortadelo y Filemón, Zipi y Zape, Anacleto (Ibáñez, Escobar, Vázquez), però l’únic que em feia riure de veritat, a llàgrima viva en algun cas, va ser Ibáñez, amb qualsevol dels seus personatges, però sobretot amb Mortadelo, capaç de capgirar una història sencera en una vinyeta. Aquelles vinyetes plenes de minigags que feien que no avancessis en la història perquè t’entretenies buscant les desenes de detalls que passaven al darrere dels protagonistes: un ratolí fent una mala passada a un gat, un peix fumant dins d’una peixera de bola, les entrades secretes, els invents del professor Bacterio i moltes altres coses que formen part del nostre imaginari ja per sempre.

Però com us he dit, avui del que volia parlar és d’un pòdcast que ha aparegut a les xarxes aquest estiu: el Safreig, el pòdcast del Dani i la Maria que vol sacsejar el món de la cultura cada dilluns a les 19.00 a Spotify i YouTube. Vaig ser el segon convidat, després d’un Hèctor Mas brillant, i m’ha seguit l’exministra de Cultura i Esports Sílvia Riva.

El que fan aquesta parella de joves està molt bé. D’una manera desenfadada porten la cultura a una generació que a primer cop d’ull pot fer la sensació que n’estan una mica desvinculats. Fan preguntes a gent de l’àmbit cultural i, després, en una secció del programa, surten al carrer a fer preguntes sobre la cultura andorrana,  deixant en evidència que la gran majoria no sap res de la cultura popular del país on viuen. El primer dia, amb l’Hèctor, va quedar clar que la gent no coneixia cap artista andorrà, i fins i tot algun va demanar si els youtubers comptaven com a artistes. Un altre va dir Piqué. 

La gent reclama més publicitat, més difusió, diuen que no s’assabenten dels actes culturals. Doncs jo, que m’hi fixo, crec que els actes estan prou promocionats, però has d’estar disposat a veure’n la publicitat. Comptem amb eines com Agenda.ad, que funciona prou bé. 

Sigui com sigui, aquest pòdcast, com deia abans, deixa en evidència que a Andorra hi ha una desconnexió entre la gent, el públic potencial, i els artistes. A veure si a Safreig aconsegueixen trobar la solució.