La imatge de temporers recorrent els carrers buscant desesperadament un habitatge on allotjar-se es repeteix cada hivern. Aquest any, però, segons explicaven diversos comerciants, la impressió és que hi ha hagut moltes més persones que han tingut dificultats per trobar un pis de lloguer. No deixa de ser paradoxal que en un país com Andorra, segurament amb una de les ràtios d’immobiliàries més elevades del món per metre quadrat, s’hagi convertit en missió gairebé impossible accedir a un habitatge de lloguer, no només per als temporers sinó també per a la resta de la població. I és que, evidentment, és molt més rendible destinar els habitatges al turisme, sobretot en un moment en què sembla que s’enceta la reactivació econòmica. A més, si tens la sort de trobar-ne un és a un preu que no està ni molt menys d’acord amb el salari que es cobra. Les empreses que contracten treballadors en aquesta època també opten, amb alguna tímida excepció, per rentar-se les mans, i fins i tot les administracions, pel que es veu, també romanen passives, com si no tinguessin cap paper a desenvolupar. Però és clar, ¿què es pot esperar d’un Govern que fins i tot ja ni tan sols té departament de treball, després que el fulminés a principis de la legislatura amb la nova estructuració ministerial? El lamentable resultat és que any rere any continuem oferint el trist espectacle que suposa contractar persones a les quals no es pot garantir un allotjament digne. Per posar-hi remei algú potser s’adonarà que el mercat no ho resol tot per si sol i que, de vegades, és necessari intervenir per corregir les seves ineficiències.
