Al nostre país, com al conjunt dels països occidentals, coneixem un augment preocupant de casos de diabetis, obesitat, tumors, malalties coronàries, al·lèrgies i intoleràncies alimentàries que deterioren molt la qualitat de vida i l’escurcen. Aquestes malalties, en ser generalment cròniques i tractades per via farmacològica, constitueixen una ruïna per a les Seguretats Socials, ja que els pacients no només consumeixen quantitats ingents de medicaments, sinó que també necessiten un seguiment permanent mitjançant visites mèdiques d’especialistes, així com proves diagnòstiques freqüents.
Sortosament, les darreres investigacions mèdiques estan demostrant que aquestes patologies, tot i que en alguns casos poden tenir una base genètica, depenen eminentment de l’estil de vida, és a dir, de la nutrició, de fer més o menys exercici físic, de la gestió de les emocions i de l’estrès, així com de l’exposició a agents contaminants i a radiacions electromagnètiques. S’ha demostrat l’efecte nociu de menjar massa aliments processats, carn i embotits, lactis, sucre, sal i gluten, i de menjar pocs llegums, verdures i fruites. Així mateix, han demostrat la correlació entre l’exercici físic, l’estat emocional i l’estat de salut en general.
La neurociència també s’ha afegit al tema i ha demostrat, entre moltes altres coses, la comunicació constant entre el cervell i els intestins (i viceversa) que implica que l’estat de la nostra microbiota (que depèn del que mengem) afecta el nostre estat emocional. La microbiota, el conjunt dels milions de bacteris que viuen en els nostres intestins, té un rol important en processos fisiològics clau com és la protecció front bacteris patògenes, el manteniment del sistema immune, la digestió, la producció de vitamines i altres. I resulta que la microbiota s’alimenta de la fibra que contenen les verdures, els cereals, l’arròs, alguns fruits secs i la fruita.
Com a conseqüència, han començat a emergir corrents mèdics que qüestionen la cronicitat de moltes d’aquestes malalties, com ara la diabetis, i que, basant-se en el canvi d’estil de vida amb l’èmfasi en la nutrició, proposen tractaments que redueixen progressivament els fàrmacs fins a la seva supressió. Però una nutrició sana no és suficient per mantenir-se en un bon estat de salut física i mental. Cal també l’exercici físic de forma regular i tenir cura de la gestió de les emocions i de l’estrès mitjançant la pràctica regular de disciplines com ara el ioga, la meditació, el mindfulness o el txikung.
Aquestes noves perspectives terapèutiques ofereixen als pacients de malalties fins ara etiquetades de cròniques, com la diabetis, les malalties autoimmunitàries i les tumorals, l’expectativa d’estabilitzar la malaltia, de remissió parcial i, en alguns casos de diabetis i de malalties autoimmunitàries, de remissió total. Però a més d’augmentar la qualitat i l’esperança de vida, eviten l’aparició d’altres malalties que poden ser greus, originades pels efectes secundaris inherents a qualsevol fàrmac, evitant als pacients caure en un cercle viciós infernal.
A Andorra, gaudim d’un sistema de salut del qual la població n’està satisfeta i que surt molt ben parat quan es compara amb altres, però que com la resta de països occidentals està eminentment orientat a la clínica, és a dir, al tractament de la malaltia quan aquesta ja ha fet acte de presència. Donades les evidències científiques de què disposem avui, ¿no hauríem de començar a orientar la nostra política de Salut vers la prevenció de l’aparició de la malaltia?
En qualsevol cas, aquesta és la posició que Concòrdia defensa tot i ser conscient de les grans dificultats que pot trobar en aquest camí i que els resultats s’obtindran a llarg termini. La millora de la salut dels nostres ciutadans i una rebaixa significativa de la despesa en Salut mereixen, però, tots els esforços.
