Salut mental, paraules i promeses

El mes de gener d’aquest any els psicòlegs alertaven que en matèria de salut mental el pitjor estava per arribar. La Covid-19 ens ha afectat de moltes maneres, però és evident que la salut mental se n’ha ressentit de manera especial. És cert que s’ha posat en marxa un programa d’atenció específic per mirar de pal·liar els efectes més greus de la pandèmia donant una part de cobertura pública al cost del servei, però no és suficient. Perquè hi ha problemes que s’arrosseguen de molt abans, i més enllà de l’estigma, la barrera econòmica és potser el gran condicionant perquè algú amb una patologia relacionada amb la salut mental rebi o no el tractament que necessita. Entenc que les entitats socials posin el crit al cel demanant més mitjans i més atenció a persones vulnerables perquè és evident que hi ha un problema i gros. Quants anys fa que sentim parlar que els psicòlegs entraran a la cartera de serveis de la CASS? Era una de les promeses de l’eterna reforma sanitària que no hi ha manera que es concreti. El 2017 el ministre de Salut de torn, Carles Àlvarez Marfany, prometia que l’atenció psicològica pública seria una realitat abans d’acabar la legislatura. Quatre anys després ni un pas endavant. I al SAAS, mig any sense cap de salut mental. Per això s’han d’acabar les paraules buides i les promeses per començar a concretar fets. Qui necessita ajuda, la necessita ara, no d’aquí a uns mesos o un any. Sentir que els psicòlegs entraran per la CASS no és suficient perquè ja se’ns ha dit massa vegades i no ha passat. Cal demostrar que la salut mental preocupa i és una prioritat, si no quan es voldrà actuar el problema potser serà massa gros i irreversible.