Salvador versus Bezos

Quan vaig arribar al país, ara fa molts  anys, el primer que vaig llegir per posar-me al dia va ser la Constitució. Molt habitual no és, però era l’únic llibre disponible a l’hotel on vaig viure durant els primers mesos. En començar a treballar a la Biblioteca Nacional vaig decidir que potser havia de posar-me al dia amb la literatura del país i explorar alguns autors locals. Si més no, aconseguiria netejar aquesta aura de persona estranya que m’havia aportat la lectura de la Carta Magna. 
Aficionada com soc a la novel·la negra vaig decidir començar per l’obra de l’Albert Salvadó. La meva estrena va ser amb El rapte, el mort i el marsellès  i a partir de llavors van anar caient una darrere l’altra les novel·les que anava publicant. Fins aquí la meva relació primerenca amb l’Albert. 
“Escolta Júlia, que ha trucat l’Albert Salvadó, que vol venir a parlar amb tu per un problema que s’està trobant a l’hora de publicar els seus llibres en format electrònic”. En qüestió de minuts es plantava al despatx per queixar-se enèrgicament del fet que Amazon no li reconegués els codis comercials andorrans, i ens demanava que solucionéssim el problema perquè de cap manera estava disposat a fer-ne servir d’altres que no fossin els del seu país. No seríem pas nosaltres les que li diríem que no a un home com l’Albert, que així d’entrada, tot s’ha de dir, imposava força, no per les formes, creguin-me, sinó per la seva determinació i fermesa, trets ben lloables per un home de literatura i estat com era ell.
En qüestió de setmanes vam enviar correus electrònics i fer trucades a la meitat de les institucions internacionals implicades en la gestió de codis comercials. No vam arribar al congrés americà de miracle. “Que, com va això? He vist que les noves novel·les que he pujat a la plataforma continuen amb el codi incorrecte.” “Ostres, Albert, disculpa, ho estem gestionant el més ràpid possible però no acabem d’entendre quin és el problema, per tant difícil solució tindrà”. Vam continuar fent les gestions que bonament podíem fins que un dia sento pel forat de l’escala: “Pujo un moment a parlar amb la Júlia”.
“Bon dia Albert, com va? Mira fem tot el que podem però la cosa no sembla que tingui solució en un breu termini...” “Saps què vaig fer ahir?” “Ummm, no.” “Vaig trucar a les oficines d’Amazon exigint parlar amb Jeff Bezos o retirava tots els meus llibres de la plataforma.” “No fotis? I es  va posar al telèfon?” “Em va trucar la seva secretària de seguida i em va dir que el mateix Bezos havia ordenat que s’arreglés el problema de forma immediata i em demanava disculpes per les molèsties”. En qüestió de minuts havia aconseguit tot sol arreglar un problema que ens portava de cap a nosaltres i a la meitat de les institucions implicades en l’edició electrònica d’Amèrica del nord. A partir de llavors la nostra relació va ser estreta. Aquest vespre, al Centre de Congressos, volem recordar aquest Albert, el nostre, i el de tots vosaltres, celebrant una taula rodona participativa on tots podem gaudir no només de la seva obra i figura pública, sinó de les petites anècdotes que feien d’ell un home irrepetible.