Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de TDiaztorrent

Txema Díaz-Torrent

Lingüista i professor

 

 

Salvar la llum del dia




Einstein explicava la relativitat del temps tirant d’exemples, com ara que una hora assegut en un banc, amb bona companyia, passa volant –per contra, seixanta segons amb el cul a sobre l’estufa es fan eterns. Així ho vivia el meu jo infantil: les hores es fonien mirant dibuixos animats, i en canvi es congelaven mentre (després d’alguna cafrada) feia com podia els cent metres obstacle al voltant de la taula del menjador, escapant de la iaia, que em perseguia en mode Predator.

Durant les carreres en defensa de (no la vida, però sí) la dignitat, que residia a les natges que l’àvia profanava amb la seva espardenya automàtica, em sentia una damisel·la desvalguda fugint del monstre de Frankenstein: corria sense moure’m de lloc, amb el rellotge en estat catatònic, fins que acabava entrebancant-me solet, com als films de terror, i l’ogre de la sabatilla s’acarnissava amb mi. Tinc la intuïció que aquesta peculiar forma d’experimentar l’esdevenir del temps s’origina en el fet que la seva dimensió real escapa a les minses possibilitats dels ginys i estratagemes que ens hem tret de la boina per mirar d’encapsular-lo. El temps (no sé quina) és una altra cosa. Pretendre dur-lo penjat del canell, o empresonat a un calendari, evidencia que patim deliris de grandesa en un intent inútil de posar portes al camp. Fixeu-vos, si no, en el sidral dels darrers dies a propòsit de l’alternança d’horari hivernal i estival, introduïda a la nostra òrbita arran de la crisi energètica de 1974. L’argument va ser que el Daylight Saving Time (DST), horari d’estiu, en traducció lliure, contribueix a beneficiar-se millor de les hores de sol i a economitzar recursos. DST també es podria interpretar, literalment, com a “horari que estalvia llum del dia”, o que la “salva” (de l’anglès save). Amb l’estalvi més que qüestionat, a dia d’avui, i després d’una consulta no vinculant resposta per 4,6 milions de ciutadans (el 84% a favor de mantenir un únic horari tot l’any) la UE no sap què fer, més enllà de fixar al 2021 el moment per a l’últim canvi, a partir del qual cada país triarà l’opció a seguir. A Brussel·les, els capitosts confien (o això diuen) que abans de prendre cap decisió hi haurà (ai, que em pixo) la necessària coordinació entre els estats membres per tal d’evitar disfuncions (ja m’he pixat).

Passi el que passi, són diversos els noms d’estatura intel·lectual indubtable, com ara Benjamin Franklin, Conan Doyle o Churchill, que han defensat les moltes virtuts del DST. Ells tenien in mente racionalitzar el consum energètic, aprofitar (salvar, que bonic!) la llum diürna. Per ella potser encara hi ha esperança, però nosaltres, ja ho veieu, no tenim remei. Serà que no anem a l’hora.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic