La passada setmana hem viatjat a San Marino per mantenir diverses trobades amb responsables polítics d’aquella República, dijous i divendres, i per participar dissabte al congrés del moviment socialista ELEGO, amb el qual Progressistes-SDP mantenim una estreta relació política.
La política sanmarinesa, com l’andorrana, està avui molt vinculada a l’embrancament amb la Unió Europea. La negociació d’un acord d’associació, en la qual San Marino i Andorra han anat del bracet, ha estat al bell mig dels debats polítics que hem dut a terme en la nostra estada.
Aquestes darreres setmanes el govern de la República de San Marino està promovent una àmplia informació destinada als agents econòmics i socials sobre l’estat d’avançament de l’Acord d’associació amb la UE. S’ha constituït una comissió mixta, en la qual participen representants dels partits polítics, dels sindicats i de les associacions professionals i empresarials que es va reunir el dia 15 de gener del 2026.
El secretari d’Estat pels Afers Exteriors, Luca Beccari, hi va presentar en aquella comissió el marc actualitzat del camí d’associació amb la Unió Europea, aturant-se en els aspectes operatius i en els impactes concrets que l’associació tindrà per la ciutadania, les empreses i per a l’administració pública.
Dijous 29 al vespre, vam tenir l’oportunitat de comentar personalment amb el secretari d’Estat d’Exteriors, Luca Beccari, la seva intervenció en un recent debat davant el Consiglio Grande e Generale, en la qual va assenyalar que aquest procés d’embrancament ha estat fermament volgut per San Marino i no pas imposat per Europa.
Tant a San Marino com a Andorra estem en una fase particularment delicada del camí d’acostament a la Unió Europea. Creix l’atenció ciutadana sobre l’impacte normatiu, econòmic i social de l’associació.
A San Marino tenen clar que és essencial compartir el projecte europeu, sense secretismes ni pretesos tecnicismes, i reforçar la implicació de tothom a l’entorn d’una opció estratègica cabdal per al futur del país.
A Andorra el Govern no ha seguit aquesta via. Per això encara tenim força marge d’actuació per intervenir i millorar el recorregut d’explicació de l’impacte i de defensa de la necessitat d’una associació positiva.
La data de conclusió de l’acord encara no està fixada i els propers mesos seran decisius per preparar adequadament l’Administració pública, les empreses i els professionals per a l’entrada en vigor de l’associació.
Jo no tinc por de definir-me com a europeista. Els europeistes som defensors d’un model polític i social basat en la sobirania compartida, l’Estat del benestar i l’imperi del dret.
Per això volem reforçar la defensa plural i transversal de l’acord d’associació defugint aquesta apropiació patrimonial de l’acord que ha escenificat fins ara amb ben poca traça la secretaria d’Estat per a les Relacions amb la UE.
També hem de fer front a l’amenaça corrosiva que es manifesta en l’auge dels que treballen activament per debilitar el projecte comú d’embrancament amb Europa en nom d’una sobirania il·lusòria, sabent –o fingint que no ho saben– que cap Estat europeu avui no té capacitat real per protegir els seus ciutadans tot sol davant els EUA, la Xina o Rússia.
En aquest context, és llastimosa l’actitud de les dretes tradicionals andorranes que,  per enuig amb la política del Govern de DA, s’estalvien de defensar el projecte estratègic de futur que és l’Acord d’associació.
I també és llastimosa l’ambigüitat calculada de bona part dels consellers generals, de DA i Ciutadans Compromesos de la Massana, que només defensen l’embrancament amb Europa amb la boca petita, i encara no gaire sovint.
Defensar avui l’associació amb la UE és, senzillament, un acte de responsabilitat democràtica per al futur de les properes generacions.