Sis dies després ja de la invasió a Ucraïna i amb l’escalada militar lluny d’aturar-se, la comunitat internacional, principalment l’OTAN i la Unió Europea, continuen ampliant el catàleg de mesures per castigar Rússia davant el temor creixent que Putin no en tingui prou amb Ucraïna i apunti després cap a d’altres països veïns com Geòrgia i Moldàvia.
I és que tot i haver passat tan poc temps sembla ja molt llunyana aquella piulada –posteriorment esborrada– del cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, que, evidenciant una vegada més que ostenta el càrrec només pel joc d’equilibris comunitaris i no per la seva capacitació, amenaçava els grans oligarques russos que se’ls havia acabat això d’anar a comprar a Milà, de festa a Saint-Tropez o a adquirir diamants a Anvers. Així, a mesura que els soldats russos s’anaven acostant a Kíev, la UE ha passat de les tèbies sancions inicials contra Rússia a l’adopció de mesures sense precedents, com ara finançar amb fons europeus armes i equipament militar per a l’exèrcit ucraïnès o el tancament de l’espai aeri a qualsevol avió rus, a la vegada que busca aïllar Rússia per la via financera a través d’excloure el banc central i d’altres entitats del país de la Societat de Telecomunicacions Financera Global Interbancària (Swift).
Ara bé, malgrat l’aparent contundència de la UE, que ha pactat aquesta iniciativa amb els Estats Units, Canadà i el Regne Unit, cal fixar-se en la lletra petita de l’acord i veure que, d’entrada, l’exclusió del sistema Swift no afecta els pagaments ni del gas ni del petroli, els que alimenten principalment les reserves russes.
