"Soy médico; he metido las manos en la masa del sufrimiento con la noble intención de aliviar. Y si he tenido el privilegio de tocar en otros cuerpos tanto dolor, ¿cómo no permitir que otros lo toquen en el mío?" (África Sendino).
Hi ha històries que mereixen ser explicades perquè són edificants. Avui us vull recomanar un llibre: Sendino se muere, escrit pel sacerdot i escriptor Pablo d’Ors. És un llibre breu, bellíssim, que narra les darreres setmanes de vida d'África Sendino, metgessa madrilenya, internista a l'hospital 12 de octubre i professora de Medicina a la Universitat Complutense de Madrid. Aquest llibre recull les converses que mantenen tots dos al final de la seva vida. Sendino mor el juliol dle 2008.
Pablo d'Ors va conèixer la doctora Sendino mentre exercia de capellà a l'hospital universitari Ramón i Cajal de Madrid, on ella estava ingressada, afectada per una malaltia terminal. África volia escriure un llibre sobre la seva experiència de malalta. Per això apuntava notes, cada cop més breus, perquè li faltaven les forces. Atès que la malaltia avançava ràpidament, va demanar a Pablo d'Ors que plasmés el seu testimoni i escrivís per ella. Aquest llibre també reflecteix el testimoni d’aquest sacerdot que la va acompanyar espiritualment en l’últim tram de la seva existència.
Pablo d'Ors se sent profundament commogut. Veu la metamorfosi que Sendino experimenta: declivi físic, però a la vegada transformació i esplendor espiritual. "Durante su apagamiento físico, Sendino desplegó las mismas virtudes que la habían adornado en su apogeo y plenitud. Era solo que en el declive  brillaban más" (Pablo d’Ors).
Sendino se muere no és un relat novel·lat. Sendino sofreix la seva malaltia amb gran fermesa. Enfortida per la seva unió amb Déu, relata: "Gracias a esta enfermedad que sufro he comprendido que compartir el dolor no significa simplemente asumir el dolor ajeno, sino también repartir el propio. Yo tengo sufrimiento, de acuerdo. Puedo repartirlo o guardarlo para mí. He decidido entregarlo. Y al decidirlo he comprendido que es así como se alivia y que para eso –para entregarlo– existe".
La malaltia la va portar a ser pacient, en el sentit més literal de la paraula. Assegura que deixar-se ajudar suposa un nivell espiritual molt superior al del simple fet d’ajudar. Perquè si ajudar els altres és bo, és millor ser ocasió perquè altres ens ajudin. Per a África Sendino, el més difícil d’aquest món és aprendre a ser necessitat.
Sendino accepta i ofereix la malaltia com a font d'ajuda als altres. Com expressa Pablo d’Ors, aquesta gran dona va voler ser metge fins i tot després de morta: volia que la seva experiència vital servís de força sanadora per als que seguim en aquest món. Dona d'una profunda fe i confiança en Déu sabia que no podia estar malalta per a ella mateixa; que la seva malaltia havia de redundar en benefici dels qui estaven al voltant. Manifesta: "No creo que haya muchas profesiones, por medio de las que pueda transmitirse, y de forma tan directa y elocuente, el consuelo de Dios".   
Quan va morir, la revista Quaderns de Bioètica va publicar un article a la seva memòria: "En el pasado verano se nos fue África Sendino, médico internista del Hospital La Paz y ejemplo, para todos los que tuvimos la dicha de conocerla, de cómo vivir la vida superando las adversidades de una enfermedad prolongada". 
Sendino se muere és una reflexió sobre la malaltia, el dolor i la mort, en una societat on poc se’n parla, i encara menys de la mort. Són temes tabús que s'eviten perquè no són fàcils de tractar. El testimoniatge d'África és llum i esperança. No és un llibre trist. Convida a la reflexió sobre el valor del patiment, la malaltia, la necessitat de deixar-se ajudar, l’acompanyament humà i espiritual al final de la vida; sobre la transcendència…