Sanitat i salut

Davant de la gran confusió que hom té sobre què és i com és la sanitat, i quin paper fa cadascú en aquesta auca, jo em brindo a donar-los la meva opinió de tot plegat.

L’atenció sanitària a l’Alt Urgell es compon de tres branques: una és la salut pública, o sigui els ambulatoris, on es dóna una atenció de medicina primària, que vol dir consultori, control de malalts crònics, atenció no urgent, receptes, baixes..., i on els professionals que hi treballen són funcionaris de l’Institut Català de la Salut.

Una altra branca és la sanitat concertada, és a dir, tot el que respecta a la Fundació Sant Hospital. Aquests treballadors no són funcionaris, ja que es deuen a un conveni diferent. Són els que s’encarreguen de solucionar les malalties més complexes, així com totes les urgències vitals. Donen tractament especialitzat a tota la població (activitat quirúrgica, per exemple), presten servei sociosanitari a qui calgui, són els que s’encarreguen dels trasllats dels pacients crítics així com d’atendre’ls in situ.

I finalment hi ha una tercera branca, la medicina privada, per accedir a la qual hom ha de pagar la visita, o pagar la quota d’una mútua privada. Tothom sap que aquest tipus d’atenció a la nostra comarca la donen professionals de gran qualitat, però que la majoria treballen alhora en la sanitat pública/concertada i en el seu temps lliure presten atenció privada a qui pugui pagar-s’ho.

I ara jo em pregunto: ¿aquesta situació no pot crear un conflicte d’interessos entre activitat pública i privada? ¿No es pot afavorir així que algú et pugui aconsellar que continuïs la teva atenció a la seva consulta privada? ¿Pot un professional implicar-se a totes en un projecte de la sanitat pública/concertada, a qui paguem el seu sou com la resta, quan té en ment la seva aventura professional privada?

Sort n’hi ha que, davant de tots aquests dubtes que tinc, estic segur que ningú fa passar cap procés que faria des de la pública a la privada, ja que això seria un frau i una demostració de falta d’humanitat brutal. Sort en tenim!