La seva silueta de formigó costa d’identificar entre les velles cases, xalets, edificis de nova construcció, i el que resta d’antics conreus de cereals i de vinya, avui convertits, gràcies al rec, en horts i camps de tabac. Visualitzar Engordany, el verdader, l’històric, no és un exercici gaire difícil, només cal que us poseu en un lloc encimbellat i amb prou perspectiva per saber distingir les cases escampades pel solà, centrades per la placeta i l’església, a certa distància l’una de l’altra. Més cap enllà, hi trobarem l’esglesiola de Sant Romà, que en època medieval custodiava la vida religiosa del veïnat dels Vilars.
L’actual església de Sant Jaume, construïda als anys 90 del segle XX, de fàbrica contemporània, tot i la seva atrevida construcció i arquitectura, aprofita els fonaments de la vella, la que s’ensorrà dècades abans amb el seu petit campanar. Només en quedà el fonament, ressaltat amb les excavacions arqueològiques del servei de Patrimoni.
Esmentar la història d’aquesta església, que centrava la vida religiosa d’Engordany, obliga a referir-nos als monjos de Sant Serni de Tavèrnoles que tenien cura de la cel·la monàstica que hi havia en aquest lloc en època altmedieval. Una cel·la conformava una petita comunitat de clergues que depenien d’un monestir que, a part de la vida contemplativa i d’oració, tenien cura del treball de la terra, i l’administració dels béns més propers. Sant Jaume d’Engordany surt referenciat com una cel·la a la dotalia de l’acta de consagració de l’església de Tavèrnoles del 17 de gener de 1040. En aquella època la majoria de propietats de Sant Serni de Tavèrnoles a Engordany, a diferència d’altres llocs, estaven conformades per parcel·les de conreu destinat a la vinya.
El gruix del domini territorial i jurisdiccional de Sant Serni de Tavèrnoles es concentrava a la vall de la Valira, i englobava un tros de país, que, de manera discontínua, anava de Castellciutat a Engordany, ja dins d’Andorra. Com podem comprovar a través dels buidatges del pare Cebrià Baraut, que utilitzem avui en les nostres recerques, les possessions d’aquest cenobi a Andorra no configuraven cap excepció en la seva política econòmica i territorial. Sant Serni de Tavèrnoles era una institució religiosa lligada a la casa dels comtes d’Urgell. A tall d’exemple, en assumptes referents a Andorra, Ermengol I, el que morí a Còrdova el 1010, donà l’any 1007 al referit cenobi la meitat de la recaptació dels censos andorrans. En aquella època, els comtes d’Urgell eren els senyors d’Andorra i la seva expansió cap a la plana tot just havia començat.
Els dominis del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles a Andorra en època altmedieval contemplaven també, entre d’altres, i com a referents, el mas de Tolse i l’església de Sant Vicenç del castell d’Enclar, d’origen comtal.
