Sant Jordi

Si tot va bé, en el moment de publicació d’aquest article estarem celebrant Sant Jordi. L’any passat, la pandèmia de la Covid-19 ens va privar d’aquesta diada tan esperada per als lectors i escriptors. Amb totes les mesures escaients intentarem gaudir-ne. Serà un bon moment per saludar amics i coneguts als quals fa massa temps que no veiem. 
Sant Jordi també és un excel·lent moment per capbussar-nos en la prolífica producció de llibres de temàtica andorrana. A Andorra tenim la sort de comptar amb un grup cada vegada més important d’escriptors molt eclèctics i amb unes obres profundament interessants. Enguany podem descobrir el darrer llibre de l’Oliver Vergés, Carlemany i Andorra, que ens fa viatjar a l’Andorra de fa mil anys per conèixer de primera mà l’origen de la Carta Pobla. És la Carta Pobla un document fals? L’Oliver ens ho explica en aquest llibre apassionant. 
En David Gálvez ens torna a delitar amb el seu humor fi i precís amb Carrer del bosc, on a través d’un dietari ens conta les seves vivències personals i experiències que es van succeint durant el confinament. Uns fragments curts i àgils amb els quals el lector es podrà identificar de ben segur.
Iñaki Rubio també ens porta una excel·lent novetat amb Bestiari pirinenc, que va ser mereixedor d’una beca de creació literària del ministeri de Cultura. Uns relats lligats enginyosament on desfilen personatges molt diversos, bestiari, que ens fan replantejar la visió que tenim de certs indrets pirinencs i la idealització d’alguns moments del passat.
Seguint la temàtica andorrana, tenim el llibre Paraula d’Andorra, de David Paloma, que recull en petites càpsules prop de cinquanta paraules pròpies de les nostres valls. Una publicació ben interessant per recuperar paraules que la modernització va fent desaparèixer. 
Les oliveres i altres paisatges perduts, d’Eva Arasa Altimira, amb il·lustracions de la seva germana Assumpta, és un llibre de poemes que la pandèmia no ha permès que se li fes el reconeixement que es mereix. L’Eva, a través dels seus escrits, ens mostra com d’importants són en les vivències que ens recorden els paisatges de la infantesa però també la família, en aquest ca  un sentit homenatge al seu pare.
I finalment, us voldria recomanar el magnífic llibre Andorra. Eines d’un temps passat, d’Albert Rossa Naudi, on ens fa un homenatge ben sentit a la pagesia i és un testimoni cabdal dels oficis i les eines que s’empraven en aquesta Andorra desapareguda que perviu en la memòria de l’autor canillenc.
Feliç Sant Jordi i bones lectures!