Menys llum, més feina, ritmes i calendaris escolars a moltes cases. El gran hit de l’originalitat “tornem a la normalitat” serà la frase més sentida aquesta setmana i la que ve. Farem una llista de bons propòsits com al gener: més classes d’anglès, més gimnàs, pilates, hem de fer pilates i més alimentació saludable... O potser passarem de llistes i viurem més tranquils. Tornarem a trobar persones facilitadores i individus obstaculitzadors de la vida al súper, a la farmàcia, als taulells de la burocràcia infinita, a l’escola i a la feina. Esperem que en trobem més dels primers. 
Els nostres setembres (des de fa un parell o tres d’anys?) tenen cada cop més un aire de Sant Jordis de tardor. Primer cap de setmana: Fira del llibre pirinenc a Organyà, presentacions de llibres, editorials, llibreries, entrevistes, activitats, carrerada de llibres –una fila immensa de gent llegint a la vorera central del poble, original, senzill, bonic–, premis literaris, felicitats Eva Arasa pel premi Pirineu de narració literària. Segon cap de setmana: Setmana del llibre català a Barcelona, amb tota l’artilleria pirinenca i andorrana: més presentacions, més moviment, més aparador. 
Entremig de les dues setmanes: La Trenca i El Refugi ja han començat la programació d’activitats i cada cop pugen més autors per interactuar amb els lectors, un fet que no era tan intens fins ara. Evidentment hi havia presentacions i tertúlies i clubs de lectura organitzats per biblioteques i entitats, però la presència d’escriptors de lluny pujant a Andorra i a la Seu ha augmentat considerablement amb les activitats d’aquestes dues llibreries, que estan obrint més finestres amb molta fe i molta voluntat.
El moviment cultural que acompanya els llibres per Sant Jordi també apareix  aquests dies. Sant Julià ha triat les bruixes per acabar l’estiu amb unes Jornades amb cinema, teatre i especialistes com Carme Xam-mar, que explica com la Carabassera, andorrana establerta a la Seu, va ser jutjada i condemnada, després de ser denunciada pels seus veïns. I a la sala Sergi Mas, que ja en deu estar dibuixant amb una rialla sota el nas a casa seva, s’hi exposa aquest mes Contra el mal donat, amb les sentències contra aquelles dones diferents que ara són rellegides, remirades des de perspectives històriques, sociològiques i feministes. 
Les grans editorials aprofiten aquest inici de setembre per fer, o per anunciar com si es tractés de l’estrena d’una pel·lícula, els grans llançaments de novel·la i assaig. I els col·leccionables i les sèries. La primera, Grandes mujeres de la historia que comença, és clar, amb Marie Curie.
I, com per Sant Jordi, cada any costa més decidir-se entre tanta oferta i la pila de volums que esperen lectura cada cop és més llarga. I aleshores és el moment dels debats: es publica massa? Tot el que es publica i publicita com la bomba nuclear és bo? És necessari publicar tant? Els èxits de venda de mala qualitat permeten finançar els llibres menys llegits però de més qualitat? Es llegeix més que mai? Qui llegeix? Això, que tornem a la normalitat. I que sigui per molt temps.