Ments obertes al món i crítiques, alegres i amb sentit de l’humor i, si pot ser, acompanyades de cors càlids. Aquesta és una possible recepta per triar llibres aquest Sant Jordi, una diada que torna a semblar un menú de Netflix o una llista de Spotify on hi ha milers d’opcions que demanen molt de temps per triar. A vegades, un passa més temps mirant les opcions i triant-les que gaudint de les pel·lícules o la música. I és que ara, que qualsevol pot publicar un llibre, cada cop és més difícil passejar i triar el 23 d’abril.
La llista literària d’Spotify pot incloure autors consagrats, com Quim Monzó que, tot i no publicar ficció des de fa temps, té un diari que li recull articles cada any. Ara toca un volum sobre els idiotes que segueixen els tòpics en lloc de pensar. Segur que la fórmula, que s’assembla a una espremedora de taronges, tornarà a funcionar. Més autors consagrats com Carme Riera, que torna a la novel·la amb Una ombra blanca.
Al mig, entre consagrats i joves autors, Milena Busquets o Eva Baltasar, que amb Ocàs i fascinació ha portat al límit els personatges i els temes de la brillant trilogia anterior, probablement esprement-los també amb la fórmula anterior i creant un artefacte difícil de descriure i molt incòmode de llegir. Potser aquest és el seu valor, no ho sé.
La llista també inclou mediàtics. Aquests ja tenen tota la publicitat dels mitjans al seu servei, no cal anomenar-los. I premis literaris. En alguns casos els mediàtics i els premis literaris també són els mateixos.
Un apartat dins dels mediàtics són els cuiners i cuineres. El Brutal i companyia, per exemple, i la Maria Nicolau, la revelació dels últims temps, que diria que encaixa amb la recepta que mencionava al principi, molt més que una cuinera que dona receptes, sinó que em sembla que parla de la vida i de les persones.
Després venen les joves promeses, els poetes, i, molt important, les cròniques humanes de periodistes d’internacional. Brillant com sempre Txell Feixas amb les seves Aliades, una història duríssima sobre les nenes al camp libanès de Xatila que, a vegades, fa mal de llegir. I Cèlia Cernadas, veterana corresponsal pel món amb Fora de focus, històries que als informatius no hi ha temps d’explicar però que ens fan entendre millor el món.
També trobem biografies. Quina mandra llegir la vida de Josep Pla, d’orcs ja en veiem prou a la vida, però hi ha gustos per a tot. I, evidentment, l’Spotify de Sant Jordi inclou un apartat ben llarg de Fet a Andorra, de tot i diferent.
Que cadascú compri el que vulgui, que triï lliurement, sense fer cas d’Instagram de BookTok ni d’aquesta columna. Que l’algoritme i la publicitat se’n vagin a pastar fang i guanyi la intuïció o, simplement, l’atzar i, així, arribi la sorpresa.