Sant Josep, el sant del silenci

El 19 de març es commemora la festivitat de Sant Josep i el dia del pare. Sant Josep és el sant desconegut, el sant silenciós. No apareix cap frase seva en els evangelis i, no obstant això, és el sant més important després de la Santíssima Verge Maria. Déu el va triar com a pare adoptiu de Jesús, espòs de la Verge Maria i custodi de la Santa i Sagrada Família.
La vida de Sant Josep és una vida de fe, amor, obediència i plena confiança en Déu. Sant Josep realitza la missió que el Pare li encomana, contribuint a la realització del projecte de la salvació de Déu. La seva vida és una oració contínua, i són innombrables les seves virtuts: home bondadós, piadós, just, pacient, compassiu, misericordiós, fidel, cast, valent, pacífic, treballador, senzill, humil, sensible… Reuneix les virtuts humanes i cristianes per a ser el millor pare i espòs i el més gran servidor de Déu.
El papa Francesc diu que Sant Josep és l’home dels somnis, ja que Déu li revela els seus designis, a través d’un àngel que se li apareix, quatre vegades, per a anunciar-li el camí que ha de seguir. Sant Josep no dubta: segueix sempre, fidelment, les indicacions de Déu, com un creient de profunda fe. És l’home valent i decidit, que no jutja, i confia plenament en el Senyor.
Sant Josep és el pare, atent i amorós, que instrueix Jesús al llarg de la seva vida; així, Jesús, fet home, rep les ensenyances cristianes i humanes dels seus pares, malgrat que Ell és la font de tot el coneixement. Com diuen les escriptures: “Jesús creixia en saviesa, en edat i en gràcia, davant Déu i davant els homes” (Lluc 2, 52). 
No se sap la data exacta de la mort de Sant Josep. Sembla que va morir per una malaltia abans del començament de la vida pública de Jesús, ja que no apareix al costat de Maria en les noces de Canà, ni tampoc està amb la Verge al peu de la Creu. Josep va morir una vegada realitzada la seva missió a la terra. Segurament, Jesús decidí que Sant Josep morís per evitar-li el dolor de veure el patiment, el calvari i la mort del seu fill.
Sant Josep és el patró de la bona mort, ja que va morir acompanyat de la Verge Maria i de Jesús; per això, la seva mort va ser la més dolça i bella i se li invoca per acompanyar els que són pròxims a la mort. També és el patró de l’Església universal, les famílies, els treballadors, els artesans, els viatgers, els immigrants, les dones embarassades, els viatgers, els enginyers…
Quan penso en Sant Josep penso en el meu estimat pare, en pau descansi. L’home més bo, humil i piadós que mai he conegut. Un home d’una gran fe. Va ser tota la seva vida un fidel devot de Sant Josep i va adoptar algunes de les virtuts d’aquest gran sant. Estic segura que Sant Josep el va acompanyar a l’hora de la seva mort, ja que la seva cara reflectia una gran pau.
Santa Teresa de Jesús va ser una gran devota de Sant Josep i amb els seus escrits va contribuir a incrementar la seva devoció: “Crec que, ja fa alguns anys, que el dia de la seva festa li demano una cosa i sempre es compleix; si la petició va una mica torta, ell la redreça per al meu bé.” 
Us convido a escoltar, i a llegir un parell d’estrofes, d’una  bellíssima cançó de George Moustaki, titulada Mon vieux Joseph, que enalteix les virtuts humanes de Josep, profundament enamorat de Maria, que podia haver viscut una vida més fàcil, sense “complicacions”, però, que seguint els designis de Déu, va complir la seva missió en la vida, amb un amor i una fe indestructibles. És una cançó plena de sensibilitat i de tendresa cap a aquest gran sant:  “Voilà c’que c’est, mon vieux Joseph/ Que d’avoir pris la plus jolie/ Parmi les filles de galilée/ Celle qu’on appelait Marie./ “Tu aurais pu, mon vieux Joseph/ Rester chez toi, tailler ton bois/ Plutôt que d’aller t’exiler/ Et te cacher avec Marie...”
Demanem-li a Sant Josep que sigui protector i custodi de les nostres famílies!