Avui és Sant Nicolau de Bari, un gran sant que segons la llegenda nasqué a Turquia el 15 de març de l’any 270. Fill d’una família acomodada de cristians, un dels seus oncles era bisbe. De ben petit practicava la caritat i agafava de casa menjar i algunes monedes per tal de repartir-les per la ciutat als més necessitats. En quedar-se orfe durant l’adolescència, es va ordenar sacerdot i uns anys més tard, es trobava practicant la caritat a la ciutat de Myra, va morir-ne el bisbe i per aclamació popular el van triar a ell com a nou mitrat. Va ser el seu mateix tiet qui el va consagrar, i sempre era al costat dels més desvalguts.
En una onada anticristiana, l’emperador Licini I el feu tancar i assotar conjuntament amb diversos membres de la seva comunitat i passà un temps a la presó, fins que un altre emperador, Constantí I el Gran, l’alliberà. A partir de llavors, les cròniques ens expliquen molts miracles que realitzà durant la seva vida i també després de mort, tot destacant-ne dos que el van fer molt famós: el de les tres donzelles i el dels tres nens del carnisser. En el miracle de les tres donzelles, la llegenda explica que hi havia un cavaller molt ric que es va arruïnar i no podia arreglar un bon matrimoni per a les seves filles en no poder pagar-ne el dot. El pobre home no trobà cap altra solució més que vendre-les com a prostitutes. El sant se n’assabentà i la nit abans que la filla gran fos venuda, discretament, li llençà un saquet amb monedes d’or per la finestra de casa. El pare va poder fer un bon dot a la seva filla primogènita. La mateixa escena es va repetir amb la mitjana i la petita, durant tres dies diferents, però en lloc de fer caure les bossetes per la finestra, aquestes van entrar dins la llar per la xemeneia. Finalment, totes tres es van casar i, cosa gens usual a aquella època, amb qui elles van voler. El pare va esperar per veure qui llençava les monedes i va sorprendre el sant fent-ho, de seguida se li postrà de genolls i amb llàgrimes als ulls li donà les gràcies, el sant el consolà i li prohibí que digués a ningú que els havia ajudat.
En una altra ocasió, el sant bisbe passejava per la ciutat i descobrí que el carnisser havia matat tres nens i els vengué a l’hostaler com si fos carn comuna dins d’unes cistelles. L’hostaler, que aquell dia tenia previst cuinar la carn d’aquelles cistelles s’espantà, ja que de dins d’aquella salmorra, eixiren els tres nens com si s’haguessin acabat de despertar d’una becaina. El sant resà una oració i els ressuscità. És per aquest motiu que sempre se’l representa amb la mitra i el bàcul, i als seus peus, un cistell amb uns caparrons en record de la resurrecció dels petits.
Les cròniques diuen que allà on passava regnava la pau i l’entesa, viatjà moltíssim tot predicant i repartint generositat arreu on passava. Va morir el 6 de desembre del 343 i des del mateix moment del seu traspàs fou considerat sant. El van enterrar a la mateixa ciutat de Myra i allà reposaren les seves despulles fins a finals del segle XI, quan uns mariners italians, les prengueren per salvar-les d’una ocupació musulmana de la ciutat, tot emportant-se-les a Bari (Itàlia), on aixecaren una basílica i actualment reposen allà.
Té més de dues mil esglésies consagrades al seu nom i és patró de diversos països així com de les prostitutes, mariners i pescadors, viatgers... també ho és de la infància (les padrines a casa nostra li resaven molt devotament quan algun nen estava malalt) i tot el que hi té relació, segurament per aquest motiu i per la seva excepcional generositat, ha servit de base per a la figura del Pare Noel actual, nosaltres el coneixem com a Sant Nicolau de Bari (o de Myra, per a l’Església oriental) però als països nòrdics se’l coneix com a Saint Nikolaus, l’abreviació del qual és Saint Klaus i per derivació, Santa.
Precisament avui dia 6, al nord començaven les festes de Nadal, i Santa repartia regals i llaminadures als més petits i als desvalguts.